AVUI ÉS SANT JORDI

Rellegint la Història de Catalunya de Ferran Soldevila i la Història Nacional de Catalunya d’ A. Rovira i Virgili podem extreure el resum que sobre «la devoció a sant Jordi» va fer el periodista J. M. Cadena.

«Els cavallers catalans que tornen de Terra Santa són, el segle XII, els més probables introductors a Catalunya i Aragó de la devoció a sant Jordi. Encara que abans entre la noblesa és més popular sant Martí –re cordem els primers versos del poema «Canigó» de Jacint Verdaguer– , a la ratlla d’ Aragó i en altres indrets comencen a aixecar-se capelles en honor del cavaller de Capadòcia que deslliurà una donzella i al seu poble del drac que els tenia dominats. La piadosa llegenda és ben acceptada i a la batalla del Puig, a València, l’any 1237, el sant cavaller ja hi participa de manera miraculosa perquè els cristians conquereixin la ciutat, segons diu la Crònica de Jaume I. També es troba en la conquesta de Mallorca i en altres batalles. Els almogàvers porten una senyera amb la imatge del sant i entren en combat al crit de «sant Jordi!, sant Jordi!».

Pere III funda l’ orde dels cavallers de sant Jordi i el 23 d’ abril de 1378 se celebra amb una festa el trasllat d’ un os del braç del sant a la capella reial.

La diada de sant Jordi ja és festa de precepte a València l’ any 1343; Mallorca la comença a celebrar el 1407 i Barcelona no fa la declaració fins el 1456, i és seguida per Lleida i altres ciutats catalanes.

Encara que es dubta de l’ existència real de sant Jordi, a la Generalitat de Catalunya li són lliurades solemnialment i èpoques diferents una costella i una ampolleta amb sang que diuen que són relíquies del sant cavaller».

I així entre història i llegenda, la festa de sant Jordi és, però, una mostra real de la vitalitat cultural del nostre país.

Espero visquis una molt bona jornada!