![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQmrjmslhrkKlrP8d-PbJ51peT2H88RYsw9DUTPVzC9m1WpPtjPkhxduBn7E8ZBAF-L9A9PwzfOZtbJr1ivdFzgFyn3NJzXZg_gau-wKr3UwBvuv5Byc9Y2fFVMdh331quh3hT7_MGL2BM/s320/David+Jou%282%29.gif)
Quantes hores m'ha robat la poesia,
que serien avui coneixement!:
podria ser un expert
en totes les branques de la física,
és cert,
però no per això deixaria de morir
—i sabria més del món i menys de mi—.
podria ser un expert
en totes les branques de la física,
és cert,
però no per això deixaria de morir
—i sabria més del món i menys de mi—.
© David Jou, físic i poeta
«Escuma i turbulència», dins L'huracà sobre els mapes (2004)
{font de la cita: Minimàlia}