divendres, 30 de gener del 2009

AHIMSA, LA NO – VIOLÈNCIA ACTIVA


L' autor d' aquest principi ètic, Mahatma Gandhi, va ser assassinat per un fanàtic hindú, avui fa 51 anys, el divendres 30 de gener de 1948.


Des del seu naixement a Porbandar (l' Índia) fins a la data de la seva mort, la seva vida és un constant treball de recerca i descobriment de mateix i d' altres cultures i religions. Estudia Dret al Regne Unit de la Gran Bretanya alhora que inicia un intent de síntesi del cristianisme, islamisme, budisme i la seva pròpia religió, el jainisme. Així influït per aquestes creences, la influència pacifista del novel·lista rus Lleó Tolstoi i la seva llarga estada a Sud-àfrica, elabora un mètode per aplicar el principi de la no violència (en sànscrit: ahimsa) en el terreny polític.


L' aplicació d' aquesta norma de conducta dóna fruits en la seva lluita pacífica en favor dels llavors anomenats, despectivament, samis, membres sense drets reconeguts de la nombrosa colònia hindú al país sud-africà. L' any 1915, de tornada a l' Índia, la multitud d' accions pacífiques endegarà un decisiu procés que culminarà amb la total independència de l' imperi britànic. Ell mateix serà un viu exemple d' austeritat de vida; teixeix els seus vestits i cultiva els aliments per rebutjar el jou imperialista i colonial; combat les contradiccions de l' hinduisme defensant els drets de la casta dels pàries o intocables. Lidera campanyes de desobediència civil negant-se a pagar els impostos i obeir les autoritats britàniques. Fa carrera política dins el partit del Congrés Nacional Indi. Pateix els problemes de repartiment de poder i representació política en estats indis de majoria musulmana. La manca d' enteniment amb la Lliga musulmana origina enfrontaments continuats. A fi i efecte d' evitar una guerra civil el país es divideix en l' actual Índia, Pakistan i Bangladesh.


Avui, aniversari del seu assassinat, el món reconeix en ell la figura d' un gran ideòleg i polític dedicat a modificar les relacions humanes en l' àmbit nacional i internacional, advocant pel diàleg i l' enteniment entre les parts; abordant els problemes des de la seva arrel; lluitant pel reconeixement dels drets humans, la reducció de la pobresa i la plena instauració de la democràcia en vista al ple desenvolupament social i econòmic de tots els pobles...

«¿He de suportar aquells que em creen dificultats o els he de destruir?» No només cal, suportar, ens hem d'esforçar per idear els mitjans que els persuadeixin. Aquest és, segons Ghandi, el camí de l' ahimsa. No només un camí que consisteix en no fer mal a cap ésser viu (això és només una part). El fonament de l' ahimsa és «la unitat de totes les vides; amor a tots els éssers vius, amor universal»

dijous, 29 de gener del 2009

UN INSTANT DE REFLEXIÓ

«M'agrada dubtar tant com saber. »

© Dante Alighieri, poeta italià (1265-1321)

{font de la cita: Minimàlia}

dimecres, 28 de gener del 2009

UN POEMA DE WALT WHITMAN


Avui també el meu post et duu la paraula d' un poeta de veu càlida i apassionada; la veu de Walt Whitman en el poema 18 del Cant de mi mateix. Assaboreix-lo en una traducció que Agustí Bartra i Lleonart , també poeta, va fer del text anglès.

Amb sorollosa música vinc, amb els meus timbals i cornetes,

no sols executo marxes per als vencedors reconeguts,

les executo també en honor dels vençuts i els morts.

T' han dit que és bo guanyar-te el dia?

Jo dic que és bo de caure, les batalles es perden

amb el mateix ànim amb què es guanyen.

Toco i redoblo pels morts,

bufo fort i joiós l' embocadura per ells.

Llanço visques pels fracassats,

per aquells que els vaixells de guerra dels quals s' enfonsaren al mar,

per aquells que s' hi enfonsaren,

per tots els generals que van perdre batalles, per tots els herois vençuts,

pels innumerables herois desconeguts,

semblants als més grans herois coneguts!

©Walt Whitman, (1819-1892). Poeta, assagista, periodista i humanista nord-americà.

(Cant de mi mateix (1855) Poema 18.

dimarts, 27 de gener del 2009

MEMÒRIA HISTÒRICA

«Quan hom conrea assíduament la memòria, l'ànima s'enriqueix..»

© Søren Kierkegaard, filòsof danès (1813-1855)

{font de la cita: Minimàlia}

dilluns, 26 de gener del 2009

UN MINUT DE REFLEXIÓ

«El gran avantatge d'un llibre sobre una casa o un pont és que si s'aclofa no atrapa ningú a sota.»

© Maria Aurèlia Capmany (Barcelona 1918-1991)
Un lloc entre els morts
(1967)

{font de la cita: Minimàlia}

divendres, 23 de gener del 2009

UNA PAUSA I UN POEMA

La tarda cau. Teclejo i omplo fulls. Una noia es queixa i escriu al Facebook: "Una mica 'agobiada'... massa coses pendents!" Rumio i recordo... el poeta de Roda de Ter tenia paraules, sàvies paraules, paraules manses... Tranquil·la Conxita, amiga; llegeix! Perd uns instants... perd?... NO! Guanyal's. LLEGEIX les manses paraules, les paraules sàvies; DESPRÈS DE TOT veuràs que la PAU ha guanyat un racó dins teu. Després reprèn l'activitat: tot al seu lloc. Tu també!


DESPRÉS DE TOT

Apedaça la xarxa de la tarda

tota de fils de pluja i fulles verdes.

L' han esquinçada a crits. Posa-hi les mans

i aquest silenci que no ve de tu,

però que et creix a dins. Després podràs

desar codonys i pomes pels calaixos

amorosidament, amb aquell gest

que conserves encara, malgrat tota

la devastació que només tu

saps com et corca. Tendrament et pots

contemplar en les mil coses que t'envolten

sense cap por. Tens una tarda clara

i un ponent dens que t'afua els sentits.

Tens l' argila i el vent i aquell desig

que desvetlla el neguit de les genives,

i tens ungles i dens i un llac immens

al fons dels ulls, per treure'n poalades

de nova llum. Reprèn el llarg viatge.

Després de tot, sempre hi ha foc i aurores.

© Miquel Martí i Pol
Quadern de vacances (1976)

dijous, 22 de gener del 2009

UNS MINUTS DE REFLEXIÓ

«Si dubtes de tu mateix estàs vençut per endavant.»

© Henrik Ibsen, dramaturg noruec (1828-1906)

{font de la cita: Minimàlia}

dimecres, 21 de gener del 2009

ESPERANÇA I CONFIANÇA !

Ahir, dimarts 20 de gener, Barack Hussein Obama va jurar el seu càrrec com a 44è president dels EE.UU. Amb ell va arribar l'esperança d' una nova política... I el món ho celebrà, el poble ho celebrà. I la festa va desfermar l' optimisme. Mentre, "At last", en la veu de Beyoncé Knowles ens omplia de bones vibracions. Cançó i ball obrien un nou camí; un camí que tothom hauria de fer seu. Només des d' aquell optimisme, que no treu els peus del terra i dels problemes reals de cada dia es pot desenvolupar una acció de govern efectiva i creïble.

Ara, navegant –home o dona– gaudeix de la música i deixa't omplir per la confiança. Yes we can!

dimarts, 20 de gener del 2009

dilluns, 19 de gener del 2009

UN POETA MÀGIC


Tal vegada, potser, et vas trobar amb aquest home que fugia dels convencionalismes socials. Jo, el vaig poder conèixer amb ocasió d'un cicle de conferències dedicades a la màgia i a la literatura. D'ell, encara conservo l'original d'una meva entrevista i el text d'una presentació. I records, molts records d'una col·laboració per a mi inoblidable...

Vaig dir a l'inici de l'acte, un 18 de febrer de 1986: «Sinceritat, rigor intel·lectual, coherència, flexibilitat, domini del llenguatge, recerca incansable de noves formes poètiques i un llarg etcètera de fidelitats viscudes sense soroll, són alguns dels trets definitoris de l'obra i personalitat de Joan Brossa» (Aquí, el poeta, fa un posat com de voler tirar pilotes fora, però, jo continuo...)

«Ell, poeta, juga amb les paraules, els objectes i la realitat quotidiana. Viu el seu temps, sense perdre les sabates, mentre assaja i acumula nous poemes amb clara visió d'avantguarda» Al final de la dècada dels quaranta va participar en la fundació del grup avantguardista Dau al Set, alhora que influït per Joan Miró i J.V. Foix, va treballar en els seus poemes visuals. Va ser una època marcada pel teatre o sigui pels seus poemes escènics. «Brossa treballa el teatre. Les seves obres –ho diuen les cròniques– quasi sempre resulten polèmiques. Aquesta capacitat de provocació ens dóna la mesura de la virtut transformista, de l'essència i de l'originalitat dels seus textos. I amb l'espectacle, Brossa estima Frègoli i tot allò que representa. Recordo com una fotografia del hàbil transformista italià presideix el seu estudi. Leopold Frègoli somriu entre piles de paper de diari que esperen pacients una lleu mirada o la insinuació creadora d'aquest home vital» (Ara, el seu posat és pacient i un xic sorneguer)

No toca parlar aquí de la importància de la seva poesia, entre el classicisme i la més agosarada experimentació. Ho vaig dir llavors: «... Si llegim els seus llibres (...) amb aquella espurna d'intel·ligència necessària per penetrar l'imprevist o la paradoxa, sortirem de la lectura nets de tota malícia i amb una visió més oberta i multiforme, com multiforme i oberta és la vida mateixa.»

Tampoc intento, ara, esgotar les dades de la seva biografia. Hauria de parlar de mil i una col·laboracions amb Miró, Tàpies, Mestres Quadreny, Carles Santos, Pere Portabella, Manuel Cussó i tants d'altres; esmentar exposicions, premis i homenatges... Al cap i a la fi, només volia escriure quatre ratlles per recordar que un dia com avui, 19 de gener, però, llavors diumenge, va néixer Joan Brossa i Cuervo, poeta i dramaturg, i que l'art és vida i la vida transformació. Però, aquí he de posar el punt final. Recorda navegant, siguis –home o dona– que un post no ha se ser massa llarg. Aquest tampoc!

divendres, 16 de gener del 2009

AVUI, UN PENSAMENT

«L'amor és etern mentre dura.»

© Vinícius de Moraes, poeta i compositor brasiler (1913-1980)

{font de la cita: Minimàlia}

dijous, 15 de gener del 2009

EL MÓN D'ARIADNA


Qui no ha experimentat mai l'impuls que l' ha fet desdoblar-se, viure personalitats diferents? Aquesta fragmentació interior, que tothom viu, pot donar per resultat una obra amb facetes diverses. Aquest joc de l' heteronímia és l' expressió d'una recerca personal; una recerca que es pot concretar en signatures diverses. I en el meu cas m'ha permès crear un personatge literari identificat des del món clàssic –des del laberint, el món d' Ariadna amb la recerca del coneixement per fugir de la por i la ignorància. Així és com neix Martin Dèdalus, un home inquiet que com Teseu i de la d' Ariadna lluitarà per vèncer el Minotaure...

El seu camí el podràs resseguir dins EL MÓN D' ARIADNA.

http://elmondariadna.blogspot.com

dilluns, 12 de gener del 2009

UNA CITA

«Generalment, la natura mai no arriba a igualar les fantàstiques creacions de la imaginació.»

©William Shakespeare, escriptor anglès (1564 - 1616)

{font de la cita: Minimàlia}

diumenge, 11 de gener del 2009

UNA NOVEL·LA FANTÀSTICA


Hi havia una taula parada sota un arbre al davant de la casa, i la Llebre de Març i el Barreter hi prenien el te. Un Liró estava assegut al mig d'ells dos, dormint profundament, i aquests dos el feien servir de coixí per reposar-hi els colzes, i parlaven damunt del cap del Liró. «Que incòmode!», va pensar l'Alícia; «però, com que dorm, li deu ser igual.»

La taula era grossa; però tots tres estaven apilonats en un extrem. «No hi ha lloc! No hi ha lloc»!, van exclamar quan van veure venir l'Alícia. «N'hi ha de sobres!», va dir l'Alícia indignada, i es va asseure en una gran butaca del final de la taula...

Avui he cregut necessari cercar un àmbit moltes vegades negligit. Es tracta d'explorar, sense complexos, aquell món de la nostra infantesa; el món dels contes. Un món meravellós mirat amb ulls nets i és per això que recupero un relat fantàstic. Potser cal subratllar que és un llibre llegit pels infants, però, escrit per a la gent gran. Una mescla magistral de realitat i somni; sàtira i caricatura dels convencionalismes socials d'una època. Escrita per Charles Dogson (1832 – 1898), professor de matemàtiques a la Universitat d'Oxford i conegut amb el pseudònim de Lewis Carroll.

De fet no pretén alliçonar ni moralitzar. És un estímul per a la imaginació; també per a la teva i la meva. Pren-lo i gaudeix!.

© La il·lustració d'aquest post procedeix del llibre Alice's Adventures in Wonderland, Londres, s.f. amb el dibuix que A. Rackman li va dedicar.

© El text reproduït és de Salvador Oliva. Edició de Sàpiens Publicacions, S.L. [Ed. Empúries- Biblioteca Bàsica d'El Periódico]

dissabte, 10 de gener del 2009

UNA AVENTURA POÈTICA

Malgrat el fred i el clima advers, la tarda és propícia per immergir-se entre les pàgines d'un bon llibre. I d'aquest no podem dir que sigui bo; és més que bo: és excel·lent. L'autor, en opinió de l'Acadèmia sueca, «és un novel·lista de la ruptura, de l'aventura poètica i de la sensualitat extasiada, investigador d'una humanitat per sota i per sobre de la civilització actual.»

Ara, navegant –home o dona– no em vull privar d' oferir-te un petit tast per estimular la teva curiositat i invitar-te a la lectura d'unes pàgines esplèndides.

«La llibertat a Ogoja era el regne del cos. Il·limitada, la mirada, des de dalt de la plataforma de ciment sobre la qual estava construïda la casa, igual que la cabina d'un rai sobre l'oceà d'herbes. Si faig un esforç de memòria, puc reconstituir les fronteres difuses d'aquell territori. Algú que hagués guardat un record fotogràfic de l'indret s'hauria sorprès del que un nen de vuit anys hi podia veure. Sens dubte un jardí. No un jardí d'esbarjo ¿existia en aquell país alguna cosa que fos d'esbarjo? Més aviat era un espai d'aprofitament, on el meu pare havia plantat fruiters, mangos, guaiabers, papaiers, i per fer de tanca davant de la varenga, tarongers i llimoners dolços on les formigues havien cosit la major part de les fulles per fer els seus nius aeris, curulls d'una mena de plomissol cotonós que protegia els seus ous...»

Aquí deixo el text. Des d'ara ja és teu. Deixa que J.M.G. Le Clézio, Premi Nobel de Literatura 2008, t' ompli de la memòria dels seus instants de felicitat, quan –com ell mateix diu– anava per la llibertat dels camins de Mbembé, Kaka, Nsungli, Bum, Fungom...

divendres, 9 de gener del 2009

GENER

Si contemples la miniatura del dibuix hivernal podràs apreciar el contrast entre la plàcida cambra càlida i el cru rigor de l'hivern en l'exterior. El veïnatge d'ambdues escenes es fa possible gràcies a un recurs teatral, la divisió entre l'estança i el paisatge. El lleuger amanerament d'aquesta composició queda dissimulat pel mestre pintor emmarcant el quadre amb una orla d'ornament. La descripció dels dos ambients queda detallada amb exactitud.

La sendera gelada serpentejant entre el paisatge nevat es perd en la llunyania. El caminant de túnica blava apareix encongit pel fred mentre estreny les mans gelades contra el seu cos. El noi que torna amb la comanda de la cervesa i del pa, pica de peus contrariat damunt la neu.

Dins la casa, però, regna la fascinació vermella i càlida d'una cambra holandesa. Amb tot detall veiem el parament de la casa: les lluentes gerres per la cervesa calent, el plat de ceràmica de Delft, la finestra amb retícula de plom. I allò que queda més palès és l'aire feixuc, la calor densa que embolcalla el vell rondinaire menjant prop de la llar, les mans esteses vers el foc, la gorra de pell amb orelleres damunt el cap i la seva túnica blava.

© La il·lustració d'aquest post procedeix del llibre Bekränzter Jahreslauf, Insel Verlag. Frankfurt am Main, 1979.

dijous, 8 de gener del 2009

CALENDARI 2009

L'any 2009 (MMIX) va començar en dijous en el calendari gregorià.

Es correspon amb els anys:

  • 5769 - 5770 del calendari hebreu
  • 5110 - 5111 del calendari hindú
  • 1430 - 1431 del calendari musulmà
  • 1458 del calendari armeni
  • 4705 - 4706 del calendari xinès, any del bou

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Top Països catalans

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!