UN POETA MÀGIC

Tal vegada, potser, et vas trobar amb aquest home que fugia dels convencionalismes socials. Jo, el vaig poder conèixer amb ocasió d'un cicle de conferències dedicades a la màgia i a la literatura. D'ell, encara conservo l'original d'una meva entrevista i el text d'una presentació. I records, molts records d'una col·laboració per a mi inoblidable...

Vaig dir a l'inici de l'acte, un 18 de febrer de 1986: «Sinceritat, rigor intel·lectual, coherència, flexibilitat, domini del llenguatge, recerca incansable de noves formes poètiques i un llarg etcètera de fidelitats viscudes sense soroll, són alguns dels trets definitoris de l'obra i personalitat de Joan Brossa» (Aquí, el poeta, fa un posat com de voler tirar pilotes fora, però, jo continuo...)

«Ell, poeta, juga amb les paraules, els objectes i la realitat quotidiana. Viu el seu temps, sense perdre les sabates, mentre assaja i acumula nous poemes amb clara visió d'avantguarda» Al final de la dècada dels quaranta va participar en la fundació del grup avantguardista Dau al Set, alhora que influït per Joan Miró i J.V. Foix, va treballar en els seus poemes visuals. Va ser una època marcada pel teatre o sigui pels seus poemes escènics. «Brossa treballa el teatre. Les seves obres –ho diuen les cròniques– quasi sempre resulten polèmiques. Aquesta capacitat de provocació ens dóna la mesura de la virtut transformista, de l'essència i de l'originalitat dels seus textos. I amb l'espectacle, Brossa estima Frègoli i tot allò que representa. Recordo com una fotografia del hàbil transformista italià presideix el seu estudi. Leopold Frègoli somriu entre piles de paper de diari que esperen pacients una lleu mirada o la insinuació creadora d'aquest home vital» (Ara, el seu posat és pacient i un xic sorneguer)

No toca parlar aquí de la importància de la seva poesia, entre el classicisme i la més agosarada experimentació. Ho vaig dir llavors: «... Si llegim els seus llibres (...) amb aquella espurna d'intel·ligència necessària per penetrar l'imprevist o la paradoxa, sortirem de la lectura nets de tota malícia i amb una visió més oberta i multiforme, com multiforme i oberta és la vida mateixa.»

Tampoc intento, ara, esgotar les dades de la seva biografia. Hauria de parlar de mil i una col·laboracions amb Miró, Tàpies, Mestres Quadreny, Carles Santos, Pere Portabella, Manuel Cussó i tants d'altres; esmentar exposicions, premis i homenatges... Al cap i a la fi, només volia escriure quatre ratlles per recordar que un dia com avui, 19 de gener, però, llavors diumenge, va néixer Joan Brossa i Cuervo, poeta i dramaturg, i que l'art és vida i la vida transformació. Però, aquí he de posar el punt final. Recorda navegant, siguis –home o dona– que un post no ha se ser massa llarg. Aquest tampoc!