L’any 1982, vaig escriure un recull de poemes que duu per títol: Amb un mirar d’òliba. Avui, però, només us n’oferiré dos, el IV i el Vè, publicats també per Laertes el juny de 1984 als Llibres de Glaucos.
per no dir sempre,
i en el màgic instant de la crisàlide,
quan el vel de la memòria s’obre al passat,
desmenjat, feble:
he caminat, traspuant joia,
de la mà dels sentits,
i ells m’han obert camí
vers la dolça, tèbia, aspra, infinita varietat de sensacions,
fins al profund record.
I un dolç enyorament m’entela el cor
quan admiro els vells objectes de la casa,
d’aquella envellida casa per les pluges de tardor,
i els racons il·luminats pel vermell, blau i groc de les joguines,
i els quadrats de cristall, assolellats i nets.
I sento un fort desig de xuclar l’aire
i absorbir-lo i fer-lo essència d’un ahir,
d’un temps viscut.
I una tendra i sensual delectança m’omple el cor,
contemplant la cambra de la noia
d’ulls de seda, cos de marbre i mans de vidre.
Els murs són estelats i llisos,
i el groc paper del llibre de lectura
amaga plors de nit sense convit.
De lluny estant,
una petita melodia, hora rera hora,
bressola el somni de dos àngels,
mentre, al balcó, alfàbrega i geranis
perfumen el rostre d’una lluna escèptica i metàl·lica.
Poema V
badant el cap,
la suggestió del mur, escrostonat i vell,
m’encisa com un paisatge silenciós de màgiques empremtes,
ferides, cicatrius,
senyals de fòssil temps.
I, ullprès, em plau buidar els racons obscurs i greus,
deixant espai als ulls,
curulls de llum groguenca.
Tantost em plau clavar-los
en un senzill balcó de baranes virolades,
vestit d’humils geranis
i blans camins geomètrics de fil,
antic cotó de nit,
brodats de cambra.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada