Sé que em faig vell

Sé que em faig vell, ho dic sense temences,

que és bo saber que el temps s’escapoleix

i no podem fer res per deturar-lo.

Aposentat al cim dels anys, contemplo

el mar de mi mateix, amb moltes veles

que solquen l’horitzó, i veig el vol

segur i agosarat de les gavines.

Què sé de mi? Pel cert, ben poca cosa.

Potser només que estimo amb tanta força

com sempre i que em faig vell.

Al capdavall

tot el que em cal per viure els anys que em resten

equilibradament, sense el temor

d’un bufarut que tot ho desgavelli.

© Miquel Martí i Pol

D’Els bells camins (1984-1985)