Ara mateix retorna al meu pensament un altre record d’una inoblidable gira artística a l’illa de Cuba; el lloc, el modest apartament d’uns amics, músics de l’Orquestra i Cor Nacional. Ens vam aplegar amb el pretext de compartit unes viandes aconseguides amb paciència i esforç... però, en el fons, allò que volien era xerrar i poder intercanviar experiències i punts de vista, lluny de qualsevol mirada censuradora... Va resultar una nit càlida, xafogosa i tropical a l’Havana, tot i que era 14 de desembre... Després del sopar i d’una llarga conversa, acompanyat d’algunes companyes i companys de l’Orfeó Català, i mentre sonava aquella pàgina musical de Leo Brouwer que duu per títol Frevo, de l’obra Gismontiana, vaig escriure aquest petit poema que l’endemà copiaria en una fulla verda, ara de color marró... i que espero que algun botànic que em llegeixi m’ajudi a classificar...

Per cert, navegant, si cliques el primer video dedicat a Leo Brouwer podràs escoltar Frevo...

Endreça

Nit cubana d’amistat

i al fons un plor de guitarra,

guitarra que pinta al vent

regust de tendra enyorança.

Dos mons es besen, germans,

de joia, treball, dolor,

mons de foc i d’esperança;

són el teu, germà cubà

i el meu d’allà, terra aimada,

Catalunya a l’horitzó,

aquesta nit encalmada.

©Xavier Martín i Arruabarrena
L’Havana, 14 de desembre de 1988