dilluns, 14 de juliol del 2008


Des d’avui mateix, vull fer d’aquesta cançó la consciència musical del meu bloc. Em plau per la senzillesa de la seva melodia i per la coherència que expressa el seu text; una passió en la recerca d’allò més nou i més lluminós, sense perdre mai el nord de l’esperança...


Pots escoltar-la si entres al meu perfil. Gaudeix-la!

Ideale

Io ti seguii come iride di pace
Lungo le vie del cielo:

Io ti seguii come un'amica face

De la notte nel velo.

E ti sentii ne la luce, ne l'aria,

Nel profumo dei fiori;

E fu piena la stanza solitaria

Di te, dei tuoi splendori.


In te rapito, al suon de la tua voce,

Lungamente sognai;

E de la terra ogni affanno, ogni croce,

In quel [sogno]* scordai.

Torna, caro ideal, torna un istante

A sorridermi ancora,

E a me risplenderà, nel tuo sembiante,

Una novella aurora.

*Per alguna raó desconeguda es canta com a "giorno", paraula que no apareix al poema original. Potser aquesta substitució va aparèixer en alguna versió de la partitura, però caldria verificar-ho.

Música: Paolo Tosti (1846-1916)
Text: Carmelo Errico (1848-1892)

 

1 comentari:

  1. Xavier,
    Avui m'he dedicat a passejar pel teu blog. A cada entrada hi ha coses que m'interessen.
    L'última entrada, aqust Ideale, em té el cor robat. Bé, de Tosti, tuto.
    Rep una salutació afectuosa.

    ResponElimina

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Top Països catalans

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!