Aquest matí m'he trobat a les mans un conte; la història dels Músics de Bremen, una història tradicional de la Baixa Saxònia recopilada pels germans Grimm a partir d'una història del folklore popular d'aquelles contrades. En la primera versió no s'esmenta la ciutat de Bremen, no és fins després que la ciutat és coneguda gràcies a aquests quatre músics. És aquest un conte que expliquem a la canalla, però, llegit en clau d'adults, és un cant contra tot tipus d'opressió, intolerància i explotació, alhora que fustiga l'obsessió per la productivitat i el consum desmesurat. Ara ja és teu! Gaudeix-lo!
ELS MÚSICS DE BREMEN
"Hi havia una vegada quatre animals: un gall, un gat, un gos i un ase, que havien de ser sacrificats pels amos, perquè començaven a ser vells i ja no servien per a res. Desterrats de casa seva, cadascú va emprendre el seu camí per separat cap a la ciutat de Bremen. Es van trobar a mig camí i es fan fer amics, i llavors van decidir formar un grup de música tal i com proposava l'ase. Van trobar una casa de pagès amb llum a dins, en la que hi vivien uns lladregots. Enfilats l'un al damunt de l'altre, els animals van actuar davant d'aquells homes per tal de que els hi donessin alguna cosa de menjar. Sorpresos, els homes van sortit corrents de la casa perquè no sabien d'on provenia aquell so. I els animals decidiren quedar-se a la casa a passar la nit.
Al dia següent un dels lladres tornà a la casa, era fosc i va decidir d'encendre una espelma. En veure els ulls del gat pensà que eren brases i el gat se li tirà a la cara per tal d'esgarrapar-li els ulls. L'ase li donà una cosa, el gos el mossegà i el gall el va fer fora amb un dels seus crits. Un cop foragitat, el lladre explicà a la resta que havia estat atacat per monstres: que una bruixa horrible amb unes ungles llargues (el gat)li havia esgarrapat la cara, que un gegant (l'ase) l'havia pegat, i el pitjor de tot, que un dimoni terrible l'havia cridat a l'orella. Així els lladres van deixar estar la casa per sempre més, i els músics van viure-hi feliços la resta dels seus dies."
Al dia següent un dels lladres tornà a la casa, era fosc i va decidir d'encendre una espelma. En veure els ulls del gat pensà que eren brases i el gat se li tirà a la cara per tal d'esgarrapar-li els ulls. L'ase li donà una cosa, el gos el mossegà i el gall el va fer fora amb un dels seus crits. Un cop foragitat, el lladre explicà a la resta que havia estat atacat per monstres: que una bruixa horrible amb unes ungles llargues (el gat)li havia esgarrapat la cara, que un gegant (l'ase) l'havia pegat, i el pitjor de tot, que un dimoni terrible l'havia cridat a l'orella. Així els lladres van deixar estar la casa per sempre més, i els músics van viure-hi feliços la resta dels seus dies."
© Jacob Grimm (1785 - 1863) i Wilhelm Grimm (1786 - 1859).
Entrades
Xavier,
ResponEliminaNo coneixia aquest conte dels germans Grimm tan original, m'ha agradat força sobretot perquè parla de músics, de Bremen o d'allà on sigui.
Els músics de veritat, sempre estan per sobre del bé i del mal, no sé si coneixes les múltiples històries generades en els camps de concentració, n'hi han de veritablement colpidores, i que no sempre acaben bé, però en tot cas son un exemple a tenir en compte.