SOM UNA NACIÓ

També Catalunya ha viscut i viu el seu pas col·lectiu pel laberint, fugint de l’ amenaça de la bèstia. Avui podràs descobrir-ho en aquests ciutadans valents que presents a Brussel·les reivindiquen el dret de la nostra nació a la seva autodeterminació entre els pobles lliures d’Europa. I si per alguna raó, que ara no ve al cas d’ anomenar, la teva presència física no és al seu costat, apropa’ t al centre del teu poble o ciutat i reivindica el mateix dret davant el teu Ajuntament, o fes un gest que t’ uneixi a ells i et confirmi com a membre actiu de la nació catalana!

Recorda ara el pensament d’ un home que creia en el futur del nostre poble:

«Amb missatge llarg o curt, Catalunya viu perquè ha de fer quelcom a la història. Això és llei divina i natural, que no admet monstruositats biològiques. O surem o ens enfonsem. Pel fet que hàgim surat durant els quatre segles més aguts de Minotaure, ens certifiquem de la realitat de la nostra existència. [...] La vida dels catalans és un acte d’afirmació continuada: és el sí, no el si. Per això el primer ressort de la psicologia catalana no és la raó, com els francesos; la metafísica, com en els alemanys; l’empirisme, com en els anglesos; la intel·ligència, com en els italians, o la mística, com en els castellans. A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d’ésser. Aquesta voluntat és indefugible, indeformable i impercaçable.»

© Jaume Vicens Vives, historiador català (1910-1960)