BLOOMSDAY

BLOOMSDAY

WORK IN PROGRESS

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Avui 16 de juny de 2009 commemoro el meu particular Bloomsday. Serà un dia a Tarragona, vora la Mediterrània, molt lluny del Dublín de James Joyce.

I ara, en quatre ratlles, et vull resumir un gavadal d’accions i sensacions...

07 : 45h. Abandono el llit. Neteja de boca. Minuts de reflexió personal.

07 : 50h. Abocat al mirall començo la sessió d’ afaitat.

08 : 00h. Sota la dutxa, l’ aigua i el sabó netegen tots els porus del meu cos.

08 : 10h. Vesteixo texans blaus i una camisa de cotó. Calço sandàlies.

08 : 15h. Desdejuni: torrades amb melmelada de figa. Got de soja. Em connecto al món amb “Els matins” (TV3)... Prenc notes per la jornada d’ avui.

09 : 15h. Lectura relaxada de James Joyce. “Retrat de l’artista adolescent”.

Avui és Bloomsday.

09 : 49h. Entro al Facebook (salutació). Endreço mails...

10 : 00h. Endreço notes i papers del despatx. Reviso premsa i revistes...

11 : 00h. Gaudeixo de la música de J. S. Bach (avui: BWV 1080 Die Kunst der Fuge).

Amb aquest microclima musical enllesteixo un poema...

11 : 45h. Estenc una rentadora. Fa calor. Abaixo persianes i condiciono la casa.

12 : 05h. Preparo text al Word. (Work in progress sobre Bloomsday)

12 : 16h. Edito bloc el Quadern del retorn i comparteixo l’ enllaç al Facebook.

12 : 30h. Activo “safareigbook”...

12 : 39h. És hora de sortir a passejar cercant l’ombra... Recullo el diari AVUI.

13 : 30h. Escalfar el dinar. Avui estofat de corder.

13 : 40h. És l’hora de dinar. SI SOU SERVITS?

14 : 00h. Telefono a Magda.

14 : 20h. Notes al “safareigbook”.

14 : 30h. TN migdia...

15 : 30h. Descans.

17 : 00h. Lectura de James Joyce.

18 : 00h. Passeig (enllesteixo la lectura de premsa).

18 : 59h. Torno a entrar al meu “scriptorium” (Notes al “safareigbook”).

19 : 42h. Segueixo la lectura de James Joyce. (I notes al “safareigbook”)

20 : 12h. Surto del meu “scriptorium”. Tanco el meu PC. Paro taula.

20 : 15h. És l’ hora de comentar la jornada amb Magda.

21 : 00h. És l’ hora de sopar: sopa de fideus i truita francesa amb pebrots del Padrón.

(Dels 6, només 3 picaven) SI SOU SERVITS? Telenotícies vespre (TV3)

21 : 40h. “Alguna pregunta més?” (TV3). Riure també és necessari...

22 : 10h. “El paisatge favorit de Catalunya”. (TV3) Contemplem la bellesa natural del nostre país.

23 : 10h. Comentaris i preparar jornada propera...

23 : 35h. “Singulars” (Canal 33). La programació d’ avui ha estat una sorpresa; una monja atípica, la benedictina Teresa Forcades. (Un programa per reveure).

00 : 45h. És l’ hora del descans. Fins demà!

Ja ho veus aquest és l’ horari del meu particular Bloomsday. I si jo fos James Joyce, que no ho sóc) amb aquest esquema escriuria la meva pròpia novel·la. De fet, qualsevol narració està teixida amb fets tan quotidians i senzills com aquests. Ara només falta afegir un 1% de inspiració i un 99% de treball. Això és la literatura!

(Text escrit el 17 de juny, o sigui l’ endemà del Bloomsday)

BLOOMSDAY

BLOOMSDAY

W0rk in progress

SILENCI

«Val més estar callat i semblar ximple que parlar i aclarir el dubte.»

© Groucho Marx, actor i humorista nord-americà (1895-1977)

{font de la cita: Minimàlia}

JUNY

Juny ! Encara no s’ha esvaït l’ agradable frescor de la primavera i les calorades de l’ estiu són lluny. Aquest comentari, però, caldrà interpretar-lo d’ una forma genèrica. No tothom ho sentirà de la mateixa forma...

En aquest mes el firmament llueix un blau intens i tots els colors semblen més vius. Contempla el verd dels prats, encara més intens, en contrast amb el vestit vermell poma de la dona que lliga la garba. Verd, vermell, groc i blanc, fereixen l’ ull com una taca de llum. Imagines una flama enmig del camp... A la dreta, l’ home dalla i dalla... El seu rostre, colrat pel sol, expressa l’ esforç d’ una dura jornada. Darrera el tancat, uns arbres conviden a la migdiada... No, no és l’ hora, pensa el pagès. Ara cal treballar, com també ho fa el moliner que pots veure, petit en la distància, recolzat en l’ escala del seu molí de vent. Les aspes dels molins són ara transparents com les ales de les libèl·lules.

Al fons de la miniatura emergeix la ciutat, potser, ara, més deserta i tranquil·la... El campanar de l’ església guaita les torres i les llunyanes agulles retallades per la xafogor d’ un migdia pesant. La llum regna arreu.

Dins un globus verdós, presideix l’ escena, el signe astrològic de Cranc –que regeix la Lluna– del 21 de juny al 22 de juliol.

© La il·lustració d’aquest comentari procedeix del llibre Bekränzter Jahreslauf, Insel Verlag. Frankfurt am Main, 1979.