UN FUTUR IMPERFECTE?

Bon dia, lectora o lector d’ aquest bloc! Ja ho vaig dir una altra vegada; de tant en tant convé aturar-se, fer una pausa -curta o llarga- i deixar que la vida ens imposi el seu propi ritme...

Aquesta vegada han estat cinc mesos de treball constant en un nou projecte -triat per mi- l’ Onze de setembre del 2009, i consolidat a la Primera Assemblea Nacional de REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA. Com molta altra gent apassionada per Catalunya, han estat mesos d’ estudi, reunions i debat intern per confegir un full de ruta per la independència; després una campanya electoral viva i participada, des de la xarxa i des del carrer, utilitzant l’ únic mitjà disponible al nostre abast, el ‘boca-orella’; amb ‘pressupost zero’, gratant-nos les butxaques i ignorats per molta premsa escrita i la propaganda de ràdio/televisió; salvant els obstacles de la mentida i la tergiversació... malgrat tot això i convençuts de que el nostre país necessita respirar aires nous, treure el cap per la finestra, plantar noves fites, sortir del pou dels afers tèrbols i corruptes, i presentar-se amb la cara neta i sense por, hem fet pinya fins el darrer instant... Les consultes a la població i la multitudinària manifestació del mes de juliol semblaven pronosticar que el poble volia recuperar la seva dignitat i deixar de pidolar sota les taules... Tot semblava positiu! Vam oblidar, però, que en aquest petit país nostre hi ha gent amb la síndrome d’ Estocolm, amb esperit d’ esclau i/o amb massa afecció a la cadira. Fins i tot, gent entestada en no entendre què significa ser independent!

Del resultat de les eleccions, celebrades el 28 de novembre, no vull parlar ara. El poble ja ha parlat. Però, malgrat la desfeta, no hem de llençar la tovallola. Ens queda molta feina per fer! Amunt i força!

No oblido que Reagrupament –com va dir el dr. Joan Carretero- es va constituir “no per fer un nou partit, sinó per avançar cap altres models de país. L'actual està en un cul de sac...” i el mapa electoral deixa obertes moltes incògnites. Serà el nostre un futur imperfecte?