dijous, 24 de juliol del 2008
TANCAT PER VACANCES
I ara, navegant, amb aquest post deixo per uns dies el meu Quadern i marxo sense estris informàtics a gaudir de la natura, del poble, de la música, de la conversa, dels amics (dones i homes), de la bona taula, dels llibres i els pinzells... i sobretot de l’amor i de la vida!.
Mentre aquest bloc resta tancat als meus escrits, queda obert a la teva curiositat i als teus comentaris.
De bell nou, al setembre, faré realitat el nom del meu bloc i tornarà a ser el QUADERN DEL RETORN.
Et deixo, però, amb aquest bell poema i faig meves les paraules del poeta de Roda de Ter. M’identifico amb els seus versos, mentre et desitjo unes BONES VACANCES!
Comiat
No he pas desat la fona. Amb heura escric
aquest meu nom que s’allargassa tant
que cap paret no el contindrà sencer.
Pel fil de veu que em resta faig camí,
feixuc encara d’aquell fast sobrer
-níquels i somnis-, massa rutilant
per oblidar-ne fàcilment l’esclat.
Desavesat de tot, fosc i augural,
visc de sobrances i al llindar mateix
de la més fonda i clara solitud
brando campanes amb batalls de fang.
No vaig ni vinc. Si algú us demana on sóc
podeu respondre que m’heu vist, sorrut
i tendre alhora, a qualsevol indret
des d’on es senti la remor del mar,
al cor del vent, al cim més alt del crit
i al clar recer del ulls de tots aquells
que encara són capaços de d’estimar
febrosament, sense recel ni por.
© Miquel Martí i Pol
(Quadern de vacances-1976)
Qualsevol moment de dolor pot haver estat l’espurna que hagi encès aquest breu poema. Però, ara, em plau escriure’l. Navegant, llegeix-lo! Ara és teu! Guarda’l i fes-lo part del teu pensar...
Diàleg d’urgències
Demà em diràs:
la pluja és nova com l’atzar és vell
i bella aquesta geografia dels nostres cossos.
Però, ara, amb la ràbia i la llàgrima,
mentre fumeja la vella xemeneia,
els ulls badats en maons pàl•lids i ocres antics,
cerquen descans entre el misteri i la innocència.
No és pas això, el ferm desig de no restar disminuït pel sofriment?
Sento el dolor, vel de tristesa,
però l’amor m’ha fet sentir, sense sentits,
un renovat desig d’infant,
amb nou anhel,
vers tot allò més alt i més humà,
diàleg d’urgències auroral.
© Xavier Martín i Arruabarrena
Tarragona, 21 de juliol de 2008
dilluns, 14 de juliol del 2008
Des d’avui mateix, vull fer d’aquesta cançó la consciència musical del meu bloc. Em plau per la senzillesa de la seva melodia i per la coherència que expressa el seu text; una passió en la recerca d’allò més nou i més lluminós, sense perdre mai el nord de l’esperança...
Pots escoltar-la si entres al meu perfil. Gaudeix-la!
Ideale
Lungo le vie del cielo:
Io ti seguii come un'amica face
De la notte nel velo.
E ti sentii ne la luce, ne l'aria,
Nel profumo dei fiori;
E fu piena la stanza solitaria
Di te, dei tuoi splendori.
In te rapito, al suon de la tua voce,
Lungamente sognai;
E de la terra ogni affanno, ogni croce,
In quel [sogno]* scordai.
Torna, caro ideal, torna un istante
A sorridermi ancora,
E a me risplenderà, nel tuo sembiante,
Una novella aurora.
Música: Paolo Tosti (1846-1916)
Text: Carmelo Errico (1848-1892)
dijous, 10 de juliol del 2008
Aquesta nit he mastegat amb fruïció les paraules d’un curt, però profund poema; un poema que ara mateix vull que puguis fer teu. No trobaràs en ell cap pretensió estètica, i sí, la confessió d’una persona que sap on són els seus límits i els accepta, i s’accepta a sí mateixa, i que ho diu amb serenitat i cercant a la fi, tota esperança.
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
(L’àmbit de tots els àmbits-1980)
dimecres, 9 de juliol del 2008
Com pots apreciar, navegant, aquest quadern va recollint records d’ací i d’allà, o sigui bocins de vida. Avui torno a Cuba. Després d’aquell Conte exòtic i d’una Endreça, vull transcriure un poema, tot ell, amarat de mil imatges càlides, obertes a un paisatge feliç i transparent; un poema dedicat a unes persones que somniaven un país lliure de colònia i esclavatge, on les persones, només les persones fossin els autèntics protagonistes de la seva història. Recorda-ho, llavors era desembre del 1988... fins avui hem travessat camins, hem plorat somnis i el calendari marca un juliol del 2008, potser sense sortida; però, les persones continuen volent allò mateix d’abans... i una casa oberta a tot vent i un futur de goig i d’esperança. I amb esperança com llavors també ho vaig fer, dedico aquest poema a Sílvia Santa Maria, violinista, amiga entranyable, avui lluny del país que va teixir amb esforç, i encara estima a l’alba.
a l’alba!,
entre litúrgies d’aigua i vidre,
verds canyissars i ritme de maraques,
ardents timbals, llavors marines negres,
coralls vermells,
plomalls de pinya.
A l’alba la cançó,
a l’alba!,
sota un cel nou, dardell i flama,
pell d’aigua i llum,
reflexos de maragda,
escuma vegetal y platja
en soledat, remor d’ocell i dansa.
A l’alba la cançó,
a l’alba!,
enmig d’un vent flairós i mandra,
taronja i llimoner de fusta i ambre,
rom i safrà, alga i escata,
paisatge de sospirs i esvelta palma.
A l’alba la cançó,
a l’alba!,
immers germà en somni i vida,
basteix futurs de goig i d’esperança,
dempeus, ardent damunt la terra,
gegant, rebel,
cridant pels solcs dels segles.
A l’alba la cançó,
a l’alba!.
©Xavier Martín i Arruabarrena
L’Havana, 31 de desembre de 1988
dilluns, 7 de juliol del 2008
Konstandinos P.Kavafis, poeta grec modern, mitifica la seva pròpia ciutat d’Alexandria d’Egipte on va néixer i morir (1863 – 1933). El poema duu per títol La ciutat, una polis, darrer testimoni d’un hel·lenisme que s’ensorra sense que la nissaga grega, pugui evitar-ho. El nostre poeta Carles Riba, coneixedor de la seva obra, va traduir-lo...
me n’aniré en una altra mar.
Bé hi haurà una ciutat millor que aquesta.
Cada esforç meu és una sentència que em condemna;
i el meu cor sembla un mort colgat dins una tomba.
¿Fins quan ha de ser que em romangui
l’esperit en aquest marasme?
Cap on sigui que giro l’ ull i pertot on miro
veig de la meva vida aquí les negres runes,
aquí on he passat tants anys
i he devastat i he fet destrossa»
Uns nous indrets, no els trobaràs,
no trobaràs, no, uns altres mars.
La ciutat, on tu vagis anirà. Pels mateixos
carrers faràs el tomb. I en els mateixos barris
t’envelliràs, i en aquestes mateixes
cases et sortiran els cabells blancs.
Sempre serà en aquesta ciutat que arribaràs.
Cap a uns altres llocs, no ho esperis,
no hi ha vaixell per tu, no hi ha camí.
Tal com has devastat aquí la teva vida,
aquí, en aquest racó petit,
és en tota la terra que n’has fet la destrossa.
© Konstandinos P.Kavafis
(Traducció de Carles Riba)
diumenge, 6 de juliol del 2008
Ara mateix retorna al meu pensament un altre record d’una inoblidable gira artística a l’illa de Cuba; el lloc, el modest apartament d’uns amics, músics de l’Orquestra i Cor Nacional. Ens vam aplegar amb el pretext de compartit unes viandes aconseguides amb paciència i esforç... però, en el fons, allò que volien era xerrar i poder intercanviar experiències i punts de vista, lluny de qualsevol mirada censuradora... Va resultar una nit càlida, xafogosa i tropical a l’Havana, tot i que era 14 de desembre... Després del sopar i d’una llarga conversa, acompanyat d’algunes companyes i companys de l’Orfeó Català, i mentre sonava aquella pàgina musical de Leo Brouwer que duu per títol Frevo, de l’obra Gismontiana, vaig escriure aquest petit poema que l’endemà copiaria en una fulla verda, ara de color marró... i que espero que algun botànic que em llegeixi m’ajudi a classificar...
i al fons un plor de guitarra,
guitarra que pinta al vent
regust de tendra enyorança.
Dos mons es besen, germans,
de joia, treball, dolor,
mons de foc i d’esperança;
són el teu, germà cubà
i el meu d’allà, terra aimada,
Catalunya a l’horitzó,
aquesta nit encalmada.
L’Havana, 14 de desembre de 1988
dimecres, 2 de juliol del 2008
Ara vull transcriure aquest fragment d’un vell dietari...
(Dietari – 19.03.1997)
De solitud, lectures i silencis
(Dietari a La Palma d’Ebre-22.02.08)
Etiquetes
- 10 juliol 2010
- 14 d'abril 1931
- A l'alba
- A. Rackman
- A. Vives
- A.Rovira i Virgili
- abril
- agost
- Agustí Bartra i Lleonart
- ahimsa
- Albert Jané
- Alícia al país de les meravelles
- Amb un mirar d'òliba
- Amin Maalouf
- amistat
- amor
- Antonio Vivaldi
- Aragó
- Ariadna
- At last
- August
- autodeterminació
- Avui
- Barack Hussein Obama
- Barça
- batalla de l'Ebre
- batalla del Puig
- Beagle
- Beethoven
- Bertrand Russell
- Beyoncé Knowles
- Bloomsday
- Brussel·les
- Buda
- calendari
- Canigó
- Capadòcia
- Carles Riba
- Carlo Collodi
- carrer Major
- Catalunya
- Charles R.Darwin
- Clara Wieck
- Confuci
- Conxita Badia
- creacionisme
- Crònica de Jaume I
- Cu-cut
- Dante Alighieri
- David Jou
- Declaració Universal dels Drets Humans
- desembre
- Desmond Tutu
- dharma
- diàleg
- Dietari
- Dietari a La Palma d'Ebre
- dolor
- E.T.A. Hoffman
- Editorial Combel
- Edmond H. Fischer
- El cant del poble
- El món d'Ariadna
- El gran llibre per la Independència
- El jardiner
- Eleanor Roosevelt
- Endreces
- Enric Sòria
- esperanto
- Esquerra Republicana de Catalunya
- Estat Català
- Estatut de Núria
- ESTRENO BLOC
- evolució
- F.Xavier Hernández Cardona
- fatuïtat
- febrer
- Fets de Prats de Molló
- Francesc Ferrer i Gironès
- Francesc Macià
- Franco
- Frederic Soler (Serafí Pitarra)
- G. Marx
- Gabriel Bibiloni
- gener
- Generalitat de Catalunya
- Ghandi
- Goethe
- Hans Christian Andersen
- Henrik Ibsen
- Hölderling
- humor
- Immanuel Kant
- independència
- individualista
- IP
- J. A. Clavé
- J. Ma Sagarra
- J. S. Bach
- Jacint Verdaguer
- Jacob i Wilhelm Grimm
- James Joyce
- Jaume Vicens Vives
- Jesse Jackson
- jntel·lecte
- Jo no sóc espanyol
- Joan Brossa
- Joan Carretero
- Joan Fuster
- Joan Maragall
- Joan Tudela
- Jordi Vila i Delclòs
- juliol
- juny
- K.P.Kavafis
- L' aneguet lleig
- L' Ideale
- L' origen de les espècies
- La boja del turó
- La pell de brau
- La Veu de Catalunya
- laberint
- Le Clézio
- Leopardi
- Les Estacions
- Lewis Carroll
- Lleó Tolstoi
- llibre
- Lluís Companys i Jover
- Mahatma Gandhi
- maig
- Mallorca
- Manoel de Oliveira
- març
- Maria Aurelia Capmany
- Maria Barbal
- Màrius Sampere
- Màrius Torres
- Mark Twain
- Martí i Pol
- Martí Luter
- Martin Dèdalus
- Martin Luther King
- Martti Ahtisaari
- memòria històrica
- Michelangelo Buonarroti
- Mickey Mouse
- Minotaure
- Montserrat Roig
- Nadal
- Nèstor Luján
- nirvana
- Noam Schomsky
- Nobel Pau 2008
- Nova Cançó
- Novalis
- novembre
- Núria Cadenas
- octubre
- Olga Xirinacs
- Orfeó Català
- Òscar Wilde
- Ovidi Montllor i Mengual
- Països Catalans
- Paul Auster
- Paul Richter
- Pedra de tartera
- Pere Coromines
- Pere III
- Pinotxo
- Plaça de la Font
- Plec de contes
- Pretori
- Procés de Bolonya
- Quadern de Mèxic
- Quadern del retorn
- Rabindranath Tagore
- Reagrupament Independentista
- Renaixement
- República Catalana
- Retrat de l'artista adolescent
- Robert Schumann
- Salvador Espriu
- sant Fructuós
- sant Jordi
- santa Maria del Miracle
- Santos Hernández
- Sèneca
- Sermó de les Quatre Nobles Veritats
- setembre
- Siddharta Gautama
- Sigmund Freud
- silenci
- Solidaritat Catalana
- Soren Kierkegaard
- Tàrraco
- Tarragona
- Teseu
- Thomas Mann.
- Tomàs Garcés
- Traducció Josep Carner
- TV3
- Unió Catalanista
- Universitat de Bolonya
- Uppsala
- València
- vanitat satisfeta
- Venècia
- Ventura Gassol
- Vi nou en copes de cristall i ceba
- Vicenç Llorca
- Vicent Andrés Estellés
- Víctor Alexandre
- Vincent Van Gogh
- Vinícius de Moraes
- voluntat d' ésser
- W.Shakespeare
- Walt Whitman
- Worms
- Xavier Nogués
- Zamenhof
- Zen