Per damunt de les preocupacions que vomita la premsa diària, però, sense ignorar-les, obro avui aquest QUADERN DEL RETORN amb un desig per la bellesa i l'ideal que ens acosta a l'harmonia i la serenitat. I ho faig rellegint un bell poema del sempre amic, malgrat el temps i la distància, Vicenç Llorca.
Rellotge de sorra
Tinc por que s'acabi aquest rellotge
sense haver llegit la immensitat
que portes darrera dels teus ulls.
Per això, tinc pressa cap a tu,
i cerco sortides per telèfon
que et donin la mar, gavells de sorra
amb què omplir la platja de l'amor.
Ah, si un sí acordés la joventut
de tots aquests anys amb l'aventura
del futur! Em cal la teva vida
per posar la llum damunt les coses
abans que la fi d'aquest rellotge
aboqui la nostra immensitat.
©Vicenç Llorca
(Places de mans-1989)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada