Després de mitjanit, mentre repasso la meva jornada, escolto una amable melodia de Mozart i ordeno vivències i pensaments, prenc un llibre, l'obro per qualsevol pàgina i llegeixo, potser, no per casualitat, aquest curt i expressiu poema:
Mozart
Enduts d'un ritme fàcil i profund
també els nostres compassos voldrien, un a un,
volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
ala d'un ordre en moviment,
ràpida, lliure...
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però és música, viure!
©Màrius Torres (1910 – 1942)
(gener 1941)
Entrades
Quin poeta exquisit... la seva estada al sanatori de Puigdolena va ser llarga i la seva producció poètica ben abundosa.
ResponEliminaTé força poemes musicats per diversos compositors. Gràcies per recordar la seva memòria en aquest blog, si no m'erro el més antic que tens i ple de petites meravelles que es renoven constantment.