divendres, 17 d’octubre del 2008


Avui, de bon matí, rellegia les Tannkas del retorn escrites per Carles Riba entre els anys 1943 i 1946. I mentre paladejava aquests epigrames, fruïa d'unes torrades folrades d'una exquisida melmelada de cirera, elaborada per les expertes mans de na Magda; era un doble exercici pels meus sentits... Deixat això ben clar, només afegiré que la meva ventura ha estat plena quan he arribat a la número LXII. Aquí he superat les sensacions i el meu esperit s'ha expandit al sentiment i a la vivència d'uns anys viscuts a la casa dels cants.

Ara, superada l'anècdota personal, t'ofereixo navegant –home o dona– aquesta tannka sublim que fixa la plenitud d'un pensament i el desig del poeta.

Assaboreix-la!

LXII

Orfeó Català

Que pura em sembles
amb tantes veus composta,
pàtria, de tanta
esperança que aspira
per damunt les senyeres!

© Carles Riba (1893 – 1959) Poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic.
Tannkas del retorn (1943-1946)

1 comentari:

  1. Ai Xavier,
    altre vegada misteriós!
    he de suposar i suposo, que has cantat a l'Orfeó Català ara sota el nom de "La casa dels cants".
    Si sempre poses tants filtres poètics, és possible que molta gent no t'entengui i sería una llàstima, perquè tot el que dius és fantàstic, documentat, ben servit i amb un cert sentit d l'humor que mai fa nosa.
    Totalment d'acord amb Sèneca i amb Carles Riba...

    ResponElimina

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Top Països catalans

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!