CENTENARI D'UN POETA Enguany, exactament el diumenge 8 de novembre de 1908, es complien els cent anys del naixement d'Agustí Bartra i Lleonart.
El conjunt de la seva ingent obra literària no es pot resumir en aquest post. Se l'ha definit –amb raó– com un dels gran clàssics de la nostra literatura; com un mestre de la modernitat. Una lectura al detall dels seus escrits ens col·loca en la perspectiva total de l'Home. La seva és una visió polièdrica que resum totes les facetes de la condició humana. Però, això, no significa una mirada única al Varó; també –en el seu pensament– contempla el seu corresponent femení, la Dona. I en una producció tan vasta, el cicle és una espiral al voltant de la Vida; al voltant de l'Eros còsmic i humà. És també un militant de l'esperança, un utòpic que creu en el somni i en la força de la voluntat humana per aconseguir-lo. Defensa la llibertat personal i col·lectiva i això confirma la perennitat de l'obra bartriana. És el poeta dels símbols, del misteri, de la bellesa hel·lènica i de la mitologia asteca; de l'Himne, del Haikú i de la Elegia; de la Natura, del retorn i de l'èxode; de l'Amor i la Mort...
Ja ho veus, navegant –home o dona– la seva és una veu total. Potser sigui ara el moment d'escoltar-la i fer-la teva!
No acataràs les lleis que no vinguin del bri o de la mà
del sol.
No diràs la paraula que no sigui tan lliure com el vent
sobre el mar
que no plora els seus déus.
No negaràs el somni que ofrena tot son cos al desig
de l'aurora,
quan l'ala del ocell acomiada les estrelles.
No acceptaràs el vent que no ha volat entorn de l'espiga
que calla i pesa,
en la nit de les messes nades per al diàleg que obriran
en la llum.
No trairàs l'infant que dorm en la teva ànima i es
desperta en el cant.
No execraràs el sí que hi ha en el nu total.
No lligaràs ta sang davant les caravanes carregades de
besos que travessen les portes de l'arc iris.
No inventaràs en el fum que es desfà, sinó en l'arrel
profunda.
No cercaràs la llum que no pot envoltar una estàtua
viva o les herbes plurals.
No salvaràs les ombres que assetgen amb llimacs la
gran sina que raja.
© Agustí Bartra i Lleonart (1908 - 1982) poeta, narrador, traductor, crític, dramaturg i professor universitari.
(L'home auroral – Estances III – 1977)
Entrades
Xavier:
ResponEliminaEm plau molt i molt veure que el teu bloc i el meu s'assemblen (naturalment salvant les distàncies: tu ets un bon poeta, i jo m’hi acabo d’afeccionar, com qui diu. Això es nota: el teu bloc té molta profunditat, literàriament parlant), i és per això que jo també m'hi trobo com a casa. Tots dos concedim a la poesia un lloc preeminent, que crec que és el que mereix. La vida, i per extensió el món virtual, estan sovint farcits de prosa buida i banal, sense contingut o ben poc, i crec que val la pena fer d’altaveus dels nostres poetes, moltes vegades oblidats i ben poc llegits.
T’agraeixo els comentaris que em regales als posts de “Tempus Vernum”, i només em resta animar-te a seguir alimentant tan bé el “Quadern de retorn”.
Moltes gràcies per tot.
Jordi, amic!
ResponEliminaDel teu comentari -excessiu en els elogis- vull quedar-me amb aquesta frase: "...crec que val la pena fer d’altaveus dels nostres poetes, moltes vegades oblidats i ben poc llegits." Sí, aquesta és, i hauria de ser la nostra tasca (entre d'altres). I tot això, sense defallir mai!
Cordialment
Xavier