De tant en tant cerco a l'atzar un llibre vell -millor rellegit- acaronat en tardes de lectura lenta... Ara ho he fet, i feliç entre els seus fulls revisc antigues emocions. Avui és Suite de Parlavà del meu estimat amic Miquel. Recordo com vaig rebre'l de les seves mans un inoblidable dia del meu aniversari. D'això ja en fa setze anys. Llavors només parlava amb els ulls, però, la seva ploma va deixar una entranyable dedicatòria i el "record afectuós" d'una entrevista radiofònica. Després ha estat sempre al meu costat com a llibre de capçalera, i és avui que vull sadollar-me amb aquest poema que ja és meu i teu -navegant- home o dona. Llegeix-lo i estima'l!

Volen baix els ocells, aquesta tarda,

com si potser pressentissin l'esclat

d'un temporal llunyà. L'estança és gran,

silenciosa i càlida, tranquil·la.

Mig abaltit, sento que els mots em bressen

com una branca dòcil. Tornaran

els dies curts, intensos, reptadors.

Ara és el temps llangorós del desordre.

Deixo que el buit de mi l'empleni el buit

per no perdre el delit ni la tendresa.

© Miquel Martí i Pol (1929 - 2003)
Suite de Parlavà (1990)