ABRIL

La primavera ho transforma tot... també ho fa el miniaturista, autor d’ aquesta pàgina del calendari. El seu mestratge aconsegueix allò més difícil; transmetre les sensacions tèbies i humides de la nova estació. Sens dubte, una tasca més feixuga que plasmar els trets clars i definits de l’ hivern. I així ens mostra els tons verdosos del fullatge de l’ arbre, els foscos del faig i els suaus de les fulles a mig vestir. Pinzellades de flors blanques en l’ herba verda, i dues orenetes dibuixant el seu vol sobre el cel blau damunt el mirall platejat del rierol.

L’ escena, a les portes de la ciutat, té com a protagonistes una parella adulta en una barreja indestriable d’ humor primaveral i dignitat burgesa. Ambdós passegen entre els pujols verdejants i els arbres que rebroten. L’ home vesteix amb dignitat; cobreix el seu cap amb un barret de vellut, i duu una cenyida túnica blava, un abric negre i bossa daurada a la cintura. Com correspon a l’ estació recolza, divertit, una florida branca damunt l’ espatlla; s’ ha tallat un llarg bastó i mira amb benvolença la seva glòria domèstica.

La dama ha recollit amb el seu braç la falda blau, potser massa llarga per caminar damunt l’ herbei... i deixa entreveure la faldilla interior color vermell amb orla blanca. Un quisso blanc amb ornat collaret evidencia l’ alt nivell del seu rang, mentre observa atent els moviments dels seus amos.

Presideix l’ escena, dins un globus groguenc, el signe astrològic de Taure –que regeix Venus– del 20 d’ abril al 20 de maig.

© La il·lustració d’aquest comentari procedeix del llibre Bekränzter Jahreslauf, Insel Verlag. Frankfurt am Main, 1979.