Aquests darrers dies una cançó martelleja el meu cap. Serà potser una reacció natural a la nefasta pluja de notícies que ha generat un tal Sr. Bitllet? (Evito citar el seu cognom autèntic per no ferir la memòria de la seva honrada nissaga.) La cançó, música de J. A. Clavé i A. Vives, amb lletra de Josep Ma de Sagarra és El cant del poble. Sigui pel que sigui, la canto “amb l’ànima”, amb l’ànima de cantaire i amb el ferm desig de que la nostra terra sigui “redimida”; “fora els ultratges, lluny la mentida”. ..
Només cal repassar el text i fer-la pròpia.
“Glòria, catalans, cantem!
Cantem amb l’ ànima,
un crit i una sola veu:
Visca la Pàtria!
La nostra terra és redimida,
el gran moment és arribat.
Fora els ultratges,
lluny la mentida .
Ningú ens prendrà
la nostra llibertat.
Joia, que ha inflamat el cel!
Falç i ginesta!
Voli sobre el front l’ estel
de la Senyera!
Tenim les venes per estimar-la,
i en la tempesta del combat
tenim els braços per defensar-la!
Ningú ens prendrà la nostra llibertat.
Ve’ t aquí un himne que hauríem de recuperar!
Navegant, ara és teu!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada