dilluns, 19 de maig de 2008

Gènesi

Sovint, aquells records antics

com una arquitectura de silencis,

com una col·lecció d’imatges vagues,

susciten somnis d’aventures

i meravelloses fantasies:

petites festes,

teatres de color,

poètics cavalls d’alumini que s’arrosseguen i cauen,

i, tot seguit, hom oblida.

Mentre la gent s’aplega

i el joc no és real,

badoquegem tot mirant un diccionari,

i ens queden a les mans: un matí

i un vell barret vermell,

i el quadrat,

i les ones.

Totes les memòries reviuen

i tot va de foc i flames.

Tot és vermell i terrible.

Hi ha, però, en Miquel

i, un pensament lliure,

i els núvols,

i l’ocell,

i l’arribada dels Reis

quan ja sonen les trompetes.

Pertot arreu la gent s’apinya

i es multiplica,

mentre la por fa el seu niu

en un món irreal,

entre el mite i la mandra,

la injustícia i el clam.

Després, abans de dinar,

i en aquest petit pati

m’adono d’un detall:

han ballat sardanes.

Ara tothom diu:

-Haurem d’esperar altres temps,

car perdura el màgic ressò

de la paraula, somni i llavor de llibertat,

contra el vell precepte imposat.


Vi nou en copes de cristall i ceba

Aquest poema neix després d’una lectura de W. Shakespeare. S’obre amb una cita del dramaturg anglès; uns versos manllevats d’El somni d’una nit d’estiu. I el conformen 10 poemes: el primer anomenat Gènesi, seguit de nou Cants.

No vull interpretar les claus ni el títol del poema; això t’ho deixo a tu. Només transcriuré la cita, una interpel·lació a la consciència i un desig a favor de l’esperança. Després el poema flueix...

¿Quant temps penseu restar dins d'aquest bosc?.
.............................................................................................................................................................

Digueu als caçadors que me'ls desvetllin tocant els corns.

(
W. Shakespeare - El somni d'una nit d'estiu).


18 – 05 – 08

Aixeco el vel de la memòria i començo a omplir aquest Quadern del retorn. I vés per on l'inicio amb un llarg poema que vaig escriure l’any 1981, guardonat amb el primer premi Torre Balldovina de poesia en llengua catalana, a santa Coloma de Gramenet, i rebut de les mans de l’escriptor colomenc Josep Sol. Més tard veig la seva publicació per Laertes amb el títol Antologia Miscel·lània – 6, compartint espai en una Cita de poetes a Santa Coloma de Gramenet, al costat de Màrius Sampere, Vicenç Llorca i Berrocal, Josep Soler i Bussé, Albert Fabà i Prats, Josep Rosset i Bugia.

El poema duu per títol : Vi nou en copes de cristall i ceba

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!