dilluns, 22 de setembre de 2008


Altre matí ens ha desvetllat l’udol de la mort i l’absurd de la violència.

Una vegada més la vella Sepharad, l’estesa pell de brau, rep pluja i llàgrimes...

Estimo la pluja, no vull les llàgrimes.

Ara, cercant consol, crido ben fort les paraules del poeta:

Sembren sequedat

en la terra xopa

solament de sang.

Desvetllat als solcs

per les mans cansades,

és el vol primer

dels ocells de l’alba.

Mulla Sepharad

en la gran set d’aigua

molta fam de pa.

©Salvador Espriu (1913 – 1985) Poeta, dramaturg i novel·lista.

(La pell de brau – IX – 1960)

Vull, però, que la pau de les oliveres retorni a Sepharad, per això diré sempre amb el poeta:

Diversos són els homes i diverses les parles,

i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda

parada en la claror damunt els camps.

La terra, amb paranys de mil fines orelles,

ha captivat els ocells de les cançons de l’aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,

des de les oliveres,

l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:

«Diverses són les parles i diversos els homes,

i convindran molts noms a un sol amor»

©Salvador Espriu (1913 – 1985) Poeta, dramaturg i novel·lista.

(La pell de brau – XXX– 1960)

Ara només queda inventar i cercar el camí del diàleg i la pau. No a la violència, a cap violència!

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!