dimarts, 10 de març de 2009

FATUÏTAT


Avui també, navegant –home o dona– t’ invito a rellegir un fragment d’ un llibre amable i alhora irònic, agut i compassiu. Un assaig sortit de la ploma i la intel·ligència del pensador de Sueca, el primer i més prolífic dels assagistes contemporanis en llengua catalana.

«¿Què seria de la nostra vida, del nostre viure quotidià i mediocre, si no ens podíem permetre el luxe de la vanitat? L’ home és un animal fatu, l’ únic –dins l’ escala zoològica – que la possibilitat de ser-ho. Tot ho fem per vanitat. La mateixa ambició, si es proposa un fi intel·ligible, és aquest: no el poder, la riquesa, ni la fama, ni el respecte, sinó el poder, la riquesa, la fama, el respecte, en la mesura que justifiquen la nostra presumpció. Cadascú en la seva òrbita i segons les seves forces, intenta procurar-se això: una vanitat satisfeta. Hi ha qui s’ ho procura pel camí de la humilitat i tot. Es tracta de ser important: a l’ oficina, a l’ acadèmia, entre el veïnat, sobre el paper dels diaris, en les xafarderies de la gent. És la gran manera que ha trobat l’ home –l’ individu, potser l’ individu individualista de passar l’ estona agradablement. L’ estona o –si voleu– la vida. Que tot és una mateixa cosa.»

© Joan Fuster, advocat, periodista, escriptor i assagista valencià (1922 - 1992) - Diccionari per a ociosos (1963)

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!