dilluns, 22 de febrer de 2010

HOMENATGE A SALVADOR ESPRIU


Aquest matí vull fer de les línies del meu comentari un merescut homenatge a Salvador Espriu, poeta de Sinera, narrador de la fabulació i el mite, i exquisit dramaturg. La seva obra, fruit d’ una rica personalitat, encara no prou estudiada, ha estat definitiva en la formació de molts de nosaltres...

Jo mateix –des del 1968– vaig fer d’ aquell, ara mític poema, La pell de brau, el meu llibre de capçalera. I recordo haver-li ho explicat al meu amic i company de corda a l’ Orfeó Català, Santos Hernández, traductor al castellà del poema espriuenc per a l’Editorial Cuadernos para el Diálogo, de quina forma havia influït en mi. Lenta, però, fermament, l’ obra d’ Espriu em desvetllà la consciència d’ una llengua fins llavors amagada. I de l’ ús quotidià en la parla, passà a enriquir els meus textos escrits. Més tard, vaig anar descobrint el lligam entre la meva militància política i el món literari i artístic...

I és així que podia entendre aquells versos:

“Baixem per les paraules,

tot el pou de l’ esglai:

ens pujaran mots fràgils

a nova claredat.”

I des d’ aquella comprensió, vaig fer noves descobertes en una cultura que m’ havia estat negada. Un dia, fins i tot, vaig atrevir-me a escriure uns versos, hereus potser del mestratge d’ Espriu:

“Deixaré els boscos

i seuré enmig del soroll,

com la branca de roure

dins el foc vell del somnis,

només per escalfar les golfes

de la teva llarga nit.

Obre’m la porta del teu esglai

home de la gran ciutat,

car sempre és temps de lluita

i l’ arbre verd crida la tebior del sol”

© Salvador Espriu, (La pell de brau, XXI. 1958).

© Xavier Martín i Arruabarrena, ( Set salms de l’esperança, III. 1969).

dijous, 4 de febrer de 2010

DE SILENCIS, MÚSICA I PAÍS

Aquest bloc, després d’ un silenci justificat, inaugura avui calendari i un nou trajecte... I ho vol fer recordant una data i un home difícil d’ oblidar.

La data és el 4 de febrer del 1942. L’ home és l’ actor, autor i intèrpret de cançons valencià, Ovidi Montllor i Mengual, nascut a Alcoi, comarca de l’ Alcoià. Un dels exponents més actius del moviment artístic de la Nova Cançó en català, als Països Catalans; moviment fermament articulat, en plena dictadura franquista, a l’ entorn de la reivindicació idiomàtica de la llengua catalana i del retorn de la democràcia.

La seva obra destaca per una alta qualitat interpretativa, fonamentada en la seva formació teatral. Els seus textos incisius i punyents critiquen la trista i grisa realitat d’ un país immergit en la dictadura del règim de Franco.

Visita el seu arxiu personal: http://www.arxiuovidi.info/index2.htm

La documentació dipositada et permetrà aprofundir en la seva personalitat, des de les seves cartes, postals, dibuixos, articles, retalls de premsa, lletres de cançons, poemes i dramatitzacions... també podràs conèixer els seus discos, guions de cinema, televisió i teatre, i podràs veure fotografies i partitures... I sobretot sentiràs la seva veu, una veu peculiar que diu i canta la cançó amb plenitud i vehemència.

Entra, doncs, en el seu arxiu, busca tota la informació que la xarxa et brinda i omple el teu imaginari amb la llum dels seus versos per omplir els silencis buits de la teva ignorància. Homenatja així al patriota que va fer mutis un 10 de març de 1995.


Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!