dimecres, 5 de novembre de 2008

El post d'avui, de la mà d'en Miquel Martí i Pol, és el meu particular homenatge a Barack Obama, president electe dels EUA.


Aquesta ha estat una nit de vetlla, d'expectació, atenta. I finalment el primer desig s'ha fet realitat. A l'altra banda del mar, l' home nét d'esclaus, després d'una cursa frenètica ha arribat a la meta. I ara, dempeus i lliure, vestit d'esperança, vestit amb les paraules dels seus avantpassats, d'aquells –que anònims– van patir i lluitar pels drets civils, o van morir a les presons, o sota les bales com Martin Luther King, ha fet realitat un somni de dècades. Tant de bo, aquest altre desig no mori mai; tant de bo –per una vegada– el poble i tot el món gaudeixin d'una albada esplendorosa per iniciar un camí de pau i de progrés.

DEIXEU-ME DIR

Deixeu-me dir que ja és temps d'oblidar,

que ja és temps de creure un altre cop en la puresa

i de repintar les cases amb colors alegres.


Aquells que han viscut molts anys lluny del poble

seran cridats a retornar

i una nit qualsevol

el vent s'endurà totes les paraules

que hem malmès de tant dir-les sense amor.

I l'endemà serà com si ens alcéssim

Després d'una nit de vint segles.


Deixeu-me dir que ja és temps d'estimar,

que ja és temps de creure en els prodigis

i que tant se val de les noies que no hem conegut;

que el poble és com abans

i que algun dia

hi haurà flors al jardí

i vent als arbres

i paraules inventades de nou

només per a nosaltres.


© Miquel Martí i Pol
El fugitiu (1952 – 1957)

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!