divendres, 23 de gener de 2009

UNA PAUSA I UN POEMA

La tarda cau. Teclejo i omplo fulls. Una noia es queixa i escriu al Facebook: "Una mica 'agobiada'... massa coses pendents!" Rumio i recordo... el poeta de Roda de Ter tenia paraules, sàvies paraules, paraules manses... Tranquil·la Conxita, amiga; llegeix! Perd uns instants... perd?... NO! Guanyal's. LLEGEIX les manses paraules, les paraules sàvies; DESPRÈS DE TOT veuràs que la PAU ha guanyat un racó dins teu. Després reprèn l'activitat: tot al seu lloc. Tu també!


DESPRÉS DE TOT

Apedaça la xarxa de la tarda

tota de fils de pluja i fulles verdes.

L' han esquinçada a crits. Posa-hi les mans

i aquest silenci que no ve de tu,

però que et creix a dins. Després podràs

desar codonys i pomes pels calaixos

amorosidament, amb aquell gest

que conserves encara, malgrat tota

la devastació que només tu

saps com et corca. Tendrament et pots

contemplar en les mil coses que t'envolten

sense cap por. Tens una tarda clara

i un ponent dens que t'afua els sentits.

Tens l' argila i el vent i aquell desig

que desvetlla el neguit de les genives,

i tens ungles i dens i un llac immens

al fons dels ulls, per treure'n poalades

de nova llum. Reprèn el llarg viatge.

Després de tot, sempre hi ha foc i aurores.

© Miquel Martí i Pol
Quadern de vacances (1976)

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!