BONES VACANCES !

Ara, al punt de tancar maletes, et vull desitjar unes bones vacances amb aquest bell poema d’ en Miquel Martí i Pol.

VACANCES

¿Et trobaria si tornés als llocs

on havíem viscut hores felices?

M’ hi trobaries tu, si m’ hi buscaves?

Ben poca cosa sabem l’ un de l’ altre

i hem après d’ ignorar-nos més que res

per un obscur afany de sobreviure.

Sovint, de nit, em desvetlla l’ enyor

i faig recompte, ingenu i greu, de tantes

afinitats perdudes, dels propòsits

desats en un calaix per no fer nosa.

On passes les vacances sense mi?

No se’ t glaça la sang amb tant silenci?

Quan tornis, si mai tornes, reprendrem

el diàleg de sords que ens ha portat

fins a aquest atzucac que compartim

amb una freda i tendra displicència.

© Miquel Martí i Pol

Quietud perduda. Poesia inèdita i dispersa (1984-2003)

AQUEST FUTUR

Si ets un lector habitual d’ aquest bloc, potser hauràs constatat l’ absència de comentaris... Un bloc mut (hauràs pensat) què hi fa aquí?... A voltes convé fer pauses, deixar espais en blanc. Altres vegades el silenci és justificat, com ara! En cap moment he pensat en desertar. La vida, però, imposa el seu ritme i no és qüestió de forçar la màquina. Ens cal viure i gaudir alhora. I fer-ho de manera conscient i voluntària, no de forma obligada i rutinària. Aquesta és la meva filosofia existencial.

Ara, després de catorze dies, tens un nou post o comentari.

La situació política d’ aquest nostre petit i gran país m’ amoïna. Catalunya necessita respirar aires nous; treure el cap per la finestra i cridar noves fites, sortir del pou dels afers tèrbols i corruptes i rentar-se la cara sense por. Recuperar la dignitat com a poble i deixar de pidolar sota les taules. La metàfora és prou clara! Tu ja m’entens!

Aquest desig fou expressat amb verb concís i clar pel poeta de Roda de Ter...

Llegeix. Hi veuràs l’ esforç que se’ ns demana...

El títol del poema ja el coneixes; és el mateix del meu comentari.

Fins que amb paraules remeiem l’ eixut

i a bufetades dispersem la boira,

ara que els mites han perdut el tremp

i a tot arreu hi creixen males herbes.

Se’ ns esfulla a les mans aquest futur.

¿De qui deu ser la veu que s’ endevina

quan en la fosca esclaten els colors

i els grans ocells resten en l’ aire, immòbils?

Ara tot són presagis. Lentament

sortim del bosc. No espereu meravelles

fins que amb paraules remeiem l’ eixut

i a bufetades dispersem la boira.

© Miquel Martí i Pol
Quadern de vacances (1976)

TARRAGONA ( i 3)

Amb aquest comentari tanco, avui, una primera aproximació al patrimoni cultural d’ aquesta antiga ciutat.

Fora del recinte emmurallat, al vessant del turó que baixa cap al mar, pots trobar l’ Amfiteatre romà (s. I) de planta el·líptica i amb unes dimensions màximes de 130 per 102 m, amb l’ arena i la graderia. Al centre de l’arena hi ha les restes de l’ església romànica de Sant Fructuós o de Santa Maria del Miracle, construïda sobre una basílica visigòtica del s. VI bastida en honor d’ aquest sant martiritzat a l’ arena de l’ amfiteatre. Aquest conjunt arquitectònic fou declarat monument històrico-artístic el 1924.

A la Rambla Nova, urbanitzada a finals del segle passat, a més d’ un sector de jardins i el passeig central, pots contemplar els millors edificis vuitcentistes de la ciutat, com la Casa Sala (1882-1884), edifici de pedra tallada. També hi ha edificis noucentistes, com el Col·legi de les Teresines (1922), de rajola vista. Altres edificis modernistes són les cases Salas, Bofarull i Escorsa, anomenada també Casa de la Punxa. Destaquen també els edificis racionalistes, com l’ Hotel Làuria, la Casa Castellví, el Banc d’ Espanya i el Cinema Modern. Pots veure també el Monument als Herois de 1811 (batejat popularment com “els despullats”). I no oblidis, al costat del balcó del Mediterrani, el Monument a Roger de Llúria (1888).

De la Rambla Vella, destaca l’ església de Sant Agustí, dita també dels Reis Mags, edificada pels jesuïtes cap al 1580, d’ influència del barroc italianitzant; l’ església de Sant Francesc, erigida el 1758 i reformada el 1888, de línies neoclàssiques, i l’ Hospital de Santa Tecla, amb un portal i un claustre d’ estil barroc.

A la zona portuària pots veure la Casa Bofill i Gasset, de façana academicista; la Seu d’ Obres Públiques, en un edifici modernista, i la Tabacalera (1923-1926), d’ estil neoclàssic amb columnes i frontons i una gran simetria. La construcció d’ aquest edifici va permetre descobrir la necròpolis paleocristiana (s. III-V), amb més de 2000 tombes, de la qual pots visitar les excavacions i un important museu.

El barri pescador del Serrallo, creat a mitjans s. XIX i reformat el XXI, té forma de paral·lelogram, amb carrerons estrets, drassanes, la llotja de contractació del peix i el moll dels pescadors. Hi trobaràs l’ església de Sant Pere (S. XIX) d’ estil neogòtic.

Fora del nucli urbà podràs visitar també un conjunt important d’ elements monumentals. Avui, però no els esmentaré.

Bona estada i bona visita!

TARRAGONA (2)

En el comentari d’ ahir et vaig parlar del primer recinte de la ciutat antiga de Tàrraco. Avui et donaré les pistes per visitar els altres dos recintes.

El segon recinte de les antigues muralles té com a eix el carrer Major, on hi ha l’ antiga Casa de la Ciutat, un edifici noble amb escultures medievals i remodelacions dels ss. XVII i XVIII, amb un bon pati i una escalinata interior. Prop seu, al carrer de la Merceria, hi ha uns notables porxos gòtics, únics a la ciutat. També cal remarcar la Casa del General o de l’ Antiga Generalitat, residència del Veguer reial, la Casa de l´Abat de Poblet i la Casa-Museu Castellarnau, un magnífic palau senyorial remodelat el s. XVIII sobre un edifici amb bases medievals, amb una bella decoració i ric mobiliari dels ss. XVII-XIX. Ofereix un interès especial la Plaça del Pallol, amb la seva barreja d’ èpoques i d’ estils.

El tercer recinte té com a nucli central la Plaça de la Font , que correspon a les arenes o sector central del Circ romà, una edificació de 347 m. per 110, amb capacitat per a 23.000 espectadors, emmarcada pel conjunt arquitectònic del s. XIX, construït en bona part sobre els basaments de les galeries del circ. Al fons de la plaça hi ha el palau neoclàssic construït el s. XIX sobre el solar de l’ antic convent de Sant Domènec, seu de l’ Ajuntament. Prop del circ es troba el Pretori, torre romana del s. I dC, convertit els ss. XIV-XV en hospedatge dels reis de la Corona de Catalunya-Aragó, actual seu del Museu d’ Història de la Ciutat. Prop del carrer de Cervantes hi ha el Fòrum romà (s. I) un espai delimitat per una columnata d’ ordre corinti, de planta rectangular.

El proper comentari estarà dedicat a la ciutat fora del recinte emmurallat i la urbanitzada durant el s. XIX.

Desitjo que gaudeixis de la teva visita!

TARRAGONA (1)

Sempre tendim a parlar de les ciutats que han estat objecte d’ un viatge. Però, a voltes, oblidem aquelles que ens acullen i són el marc de la nostra vida quotidiana. És per això que prenen distància, comentaré les virtuts i belleses d’ aquesta bonica ciutat costanera de Catalunya.

Tarragona gaudeix de prestigi arreu del món per la seva antiguitat i el gran valor monumental. Sobresurt el nucli antic mantingut en la configuració inicial que els romans van donar a Tàrraco. Si comences el teu recorregut per la part alta o ciutat antiga, observaràs que està situada dalt d’ un turó i envoltada de muralles. Aquestes defenses que daten de finals del segle III aC, estan reforçades per les torres de Minerva i de l’ Arquebisbe. I s’ hi obren en elles sis portes anomenades ciclòpies, i altres portals més grans, remodelats, com el del Roser i el de Sant Antoni. Aquestes muralles van ser declarades monument històrico-artístic l’ any 1984.

L’ any 27 aC Tàrraco va rebre la seva configuració definitiva en tres recintes o terrasses que ajuden a disminuir la inclinació del tossal on s’ assenta la ciutat antiga.

Aquest comentari, però, es limita avui a parlar del primer recinte.

En la primera terrassa, al passeig Arqueològic, hi ha una reproducció de l’ estàtua d’ August de la Prima Porta de Roma, regalada el 1934 per l’ Estat italià, i una de la Lloba capitolina, obsequi del municipi de Roma. En aquest primer recinte destaca, sobretot, la Catedral de Santa Maria (1170 – 1331), edifici de transició del romànic al gòtic amb claustre de planta quadrada i estructura romànica i gòtica. Molt a prop de la catedral, veuràs el Palau de l’ Arquebisbe (1814) i el Seminari Pontifici (1833). Altres edificis interessants són la Casa dels Concilis (s. XVI), la Casa Elies i la Casa del Degà, amb làpides romanes i hebraiques, i l’antic Hospital de Santa Tecla.

Demà et parlaré dels altres dos recintes. Bona visita!

JULIOL

L’ any agrícola es troba en la seva plenitud: comença la collita. El pagès, amb una curta camisola de lli i barret d’ ala ampla, sega el blat amb la falç; ho fa sense pausa, suat, amb ànim d’ enllestir la feina i lligar les garbes.

Contempla la miniatura. El paisatge s’ obre càlid i sec sota un sol de justícia. El camp de blat daurat es veu esquitxat de roselles i el verd de l’ herbei s’ ha enfosquit fins al verd oliva. A la dreta, fent contrapunt, pots veure roba color vermell cirera i groc palla. La dona, vestida de blau i amb una toca blanca, lliga ufanosa la primera garba. I en la pulcra netedat d’ aquesta estampa holandesa s’aixequen les tiges, rectes i plenes, com si fossin espelmes en un camp de contorns endreçats.

Darrera els blats pots veure la muntanya, els prats, un caçador, el gos, un altre pagès i un caminant. I més lluny, molt més lluny, les torres de la ciutat flamenca. Pel damunt, la negror d’ una tamborinada que il·lumina les coses amb l’ austeritat d’ una mitja claror. L’ horitzó pren una coloració sulfurosa, el límit dels núvols lluen per les restes de la llum del sol, mentre el llamp surt del cabdell negre i blavós.

Dins un globus vermell, presidint l’ escena, el signe astrològic del Lleó –que regeix el Sol– del 23 de juliol al 22 d’ agost.

© La il·lustració d’aquest comentari procedeix del llibre Bekränzter Jahreslauf, Insel Verlag. Frankfurt am Main, 1979.