divendres, 24 de juliol de 2009

AQUEST FUTUR


Si ets un lector habitual d’ aquest bloc, potser hauràs constatat l’ absència de comentaris... Un bloc mut (hauràs pensat) què hi fa aquí?... A voltes convé fer pauses, deixar espais en blanc. Altres vegades el silenci és justificat, com ara! En cap moment he pensat en desertar. La vida, però, imposa el seu ritme i no és qüestió de forçar la màquina. Ens cal viure i gaudir alhora. I fer-ho de manera conscient i voluntària, no de forma obligada i rutinària. Aquesta és la meva filosofia existencial.

Ara, després de catorze dies, tens un nou post o comentari.

La situació política d’ aquest nostre petit i gran país m’ amoïna. Catalunya necessita respirar aires nous; treure el cap per la finestra i cridar noves fites, sortir del pou dels afers tèrbols i corruptes i rentar-se la cara sense por. Recuperar la dignitat com a poble i deixar de pidolar sota les taules. La metàfora és prou clara! Tu ja m’entens!

Aquest desig fou expressat amb verb concís i clar pel poeta de Roda de Ter...

Llegeix. Hi veuràs l’ esforç que se’ ns demana...

El títol del poema ja el coneixes; és el mateix del meu comentari.

Fins que amb paraules remeiem l’ eixut

i a bufetades dispersem la boira,

ara que els mites han perdut el tremp

i a tot arreu hi creixen males herbes.

Se’ ns esfulla a les mans aquest futur.

¿De qui deu ser la veu que s’ endevina

quan en la fosca esclaten els colors

i els grans ocells resten en l’ aire, immòbils?

Ara tot són presagis. Lentament

sortim del bosc. No espereu meravelles

fins que amb paraules remeiem l’ eixut

i a bufetades dispersem la boira.

© Miquel Martí i Pol
Quadern de vacances (1976)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!