Sé que em faig vell, ho dic sense temences,
que és bo saber que el temps s’escapoleix
i no podem fer res per deturar-lo.
Aposentat al cim dels anys, contemplo
el mar de mi mateix, amb moltes veles
que solquen l’horitzó, i veig el vol
segur i agosarat de les gavines.
Què sé de mi? Pel cert, ben poca cosa.
Potser només que estimo amb tanta força
com sempre i que em faig vell.
Al capdavall
tot el que em cal per viure els anys que em resten
equilibradament, sense el temor
d’un bufarut que tot ho desgavelli.
© Miquel Martí i Pol
D’Els bells camins (1984-1985)
Entrades
