divendres, 28 de novembre de 2008

CENTENARI D'UN POETA

Enguany, exactament el diumenge 8 de novembre de 1908, es complien els cent anys del naixement d'Agustí Bartra i Lleonart.

El conjunt de la seva ingent obra literària no es pot resumir en aquest post. Se l'ha definit –amb raó– com un dels gran clàssics de la nostra literatura; com un mestre de la modernitat. Una lectura al detall dels seus escrits ens col·loca en la perspectiva total de l'Home. La seva és una visió polièdrica que resum totes les facetes de la condició humana. Però, això, no significa una mirada única al Varó; també –en el seu pensament– contempla el seu corresponent femení, la Dona. I en una producció tan vasta, el cicle és una espiral al voltant de la Vida; al voltant de l'Eros còsmic i humà. És també un militant de l'esperança, un utòpic que creu en el somni i en la força de la voluntat humana per aconseguir-lo. Defensa la llibertat personal i col·lectiva i això confirma la perennitat de l'obra bartriana. És el poeta dels símbols, del misteri, de la bellesa hel·lènica i de la mitologia asteca; de l'Himne, del Haikú i de la Elegia; de la Natura, del retorn i de l'èxode; de l'Amor i la Mort...

Ja ho veus, navegant –home o dona– la seva és una veu total. Potser sigui ara el moment d'escoltar-la i fer-la teva!

No acataràs les lleis que no vinguin del bri o de la

del sol.

No diràs la paraula que no sigui tan lliure com el vent

sobre el mar

que no plora els seus déus.

No negaràs el somni que ofrena tot son cos al desig

de l'aurora,

quan l'ala del ocell acomiada les estrelles.

No acceptaràs el vent que no ha volat entorn de l'espiga

que calla i pesa,

en la nit de les messes nades per al diàleg que obriran

en la llum.

No trairàs l'infant que dorm en la teva ànima i es

desperta en el cant.

No execraràs el que hi ha en el nu total.

No lligaràs ta sang davant les caravanes carregades de

besos que travessen les portes de l'arc iris.

No inventaràs en el fum que es desfà, sinó en l'arrel

profunda.

No cercaràs la llum que no pot envoltar una estàtua

viva o les herbes plurals.

No salvaràs les ombres que assetgen amb llimacs la

gran sina que raja.

© Agustí Bartra i Lleonart (1908 - 1982) poeta, narrador, traductor, crític, dramaturg i professor universitari.
(L'home auroral – Estances III – 1977)

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!