JULIOL

L’ any agrícola es troba en la seva plenitud: comença la collita. El pagès, amb una curta camisola de lli i barret d’ ala ampla, sega el blat amb la falç; ho fa sense pausa, suat, amb ànim d’ enllestir la feina i lligar les garbes.

Contempla la miniatura. El paisatge s’ obre càlid i sec sota un sol de justícia. El camp de blat daurat es veu esquitxat de roselles i el verd de l’ herbei s’ ha enfosquit fins al verd oliva. A la dreta, fent contrapunt, pots veure roba color vermell cirera i groc palla. La dona, vestida de blau i amb una toca blanca, lliga ufanosa la primera garba. I en la pulcra netedat d’ aquesta estampa holandesa s’aixequen les tiges, rectes i plenes, com si fossin espelmes en un camp de contorns endreçats.

Darrera els blats pots veure la muntanya, els prats, un caçador, el gos, un altre pagès i un caminant. I més lluny, molt més lluny, les torres de la ciutat flamenca. Pel damunt, la negror d’ una tamborinada que il·lumina les coses amb l’ austeritat d’ una mitja claror. L’ horitzó pren una coloració sulfurosa, el límit dels núvols lluen per les restes de la llum del sol, mentre el llamp surt del cabdell negre i blavós.

Dins un globus vermell, presidint l’ escena, el signe astrològic del Lleó –que regeix el Sol– del 23 de juliol al 22 d’ agost.

© La il·lustració d’aquest comentari procedeix del llibre Bekränzter Jahreslauf, Insel Verlag. Frankfurt am Main, 1979.