La tarda cau. Teclejo i omplo fulls. Una noia es queixa i escriu al Facebook: "Una mica 'agobiada'... massa coses pendents!" Rumio i recordo... el poeta de Roda de Ter tenia paraules, sàvies paraules, paraules manses... Tranquil·la Conxita, amiga; llegeix! Perd uns instants... perd?... NO! Guanyal's. LLEGEIX les manses paraules, les paraules sàvies; DESPRÈS DE TOT veuràs que la PAU ha guanyat un racó dins teu. Després reprèn l'activitat: tot al seu lloc. Tu també!
DESPRÉS DE TOT
Apedaça la xarxa de la tarda
tota de fils de pluja i fulles verdes.
L' han esquinçada a crits. Posa-hi les mans
i aquest silenci que no ve de tu,
però que et creix a dins. Després podràs
desar codonys i pomes pels calaixos
amorosidament, amb aquell gest
que conserves encara, malgrat tota
la devastació que només tu
saps com et corca. Tendrament et pots
contemplar en les mil coses que t'envolten
sense cap por. Tens una tarda clara
i un ponent dens que t'afua els sentits.
Tens l' argila i el vent i aquell desig
que desvetlla el neguit de les genives,
i tens ungles i dens i un llac immens
al fons dels ulls, per treure'n poalades
de nova llum. Reprèn el llarg viatge.
Després de tot, sempre hi ha foc i aurores.
© Miquel Martí i Pol
Quadern de vacances (1976)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada