dijous, 24 de juliol de 2008



Qualsevol moment de dolor pot haver estat l’espurna que hagi encès aquest breu poema. Però, ara, em plau escriure’l. Navegant, llegeix-lo! Ara és teu! Guarda’l i fes-lo part del teu pensar...


Diàleg d’urgències

Demà em diràs:
la pluja és nova com l’atzar és vell
i bella aquesta geografia dels nostres cossos.
Però, ara, amb la ràbia i la llàgrima,
mentre fumeja la vella xemeneia,
els ulls badats en maons pàl•lids i ocres antics,
cerquen descans entre el misteri i la innocència.
No és pas això, el ferm desig de no restar disminuït pel sofriment?

Sento el dolor, vel de tristesa,
però l’amor m’ha fet sentir, sense sentits,
un renovat desig d’infant,
amb nou anhel,
vers tot allò més alt i més humà,
diàleg d’urgències auroral.

© Xavier Martín i Arruabarrena
Tarragona, 21 de juliol de 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!