Sempre he pensat que un post hauria de ser, quasi sempre, un text curt, breu i no massa llarg. Alguna cosa així com una píndola eficaç contra l'avorriment, un bon cafè per una pausa de mitja tarda, o un refresc eficaç per sadollar la set.

Avui aprofito el meu espai per mostrar-ne un bell exemple. I ho faig amb un article concís d'un bon amic periodista, company de pretèrites batalles polítiques. En ell –navegant–, hi veuràs, fet realitat, aquell vell adagi dels clàssics: "esto brevis et placebis" , o sigui, dit en catalana parla, "sigues breu i agradaràs".

Elogi de la brevetat

La nostra llengua és apta per a tots els usos, incloent-hi els més lletjos, com ara les barbaritats que escriuen molts lectors comentaristes de notícies i articles als nostres diaris digitals. El que havia de ser una feliç confluència entre les noves tecnologies i la participació democràtica ha esdevingut, aquí i arreu, una tribuna en què s'expressa el pitjor de cada casa. Ahir, Vicenç Villatoro descrivia el problema de forma clara. Deia, però, que el gènere té com a pecat original, encara que venial, el fet que és un comentari curt, "que no permet argumentar, que és gairebé com una pintada en una paret, afavoreix la contundència i el crit". La brevetat és pecat?

A veure què hi diu la màxima autoritat en pecats. Escoltem la paraula de Déu. Així va parlar Jesucrist, segons l'evangelista Mateu: "Expresseu-vos únicament amb un sí, quan sigui sí, i amb un no, quan sigui no, perquè tot el que es diu de més prové del Maligne". Aquestes paraules són el meu lema com a escriptor d'aforismes. Un lema prou potent com per haver inspirat l'obra dels grans mestres de l'aforisme, com ara Joan Fuster, Rochefoucauld i Tagore, i per haver il·luminat, també, la saviesa popular que s'expressa als refranys i, alhora, els millors eslògans publicitaris.

La brevetat no és un pecat, sinó una virtut. Esforçada, això sí, com totes les virtuts: un text breu s'ha de treballar molt més que un de llarg. El mal dels comentaristes imbècils i covards d'internet és que, a més, són uns ganduls, que no treballen gens ni mica la brevetat. El pecat no és, doncs, la brevetat, sinó la ganduleria aplicada a la brevetat.

© Joan Tudela.
AVUI- El Comentari - 8/9/08