El coneixement de l’ Altre ajuda al diàleg. Aquesta afirmació, per a mi, òbvia, és moltes vegades ignorada. És per això que avui navegant –home o dona– t’ ofereixo quatre ratlles biogràfiques d’ un home que potser coneixes, però que no has considerat important per créixer com a persona.
De primer, recordar-te que Siddharta Gautama va veure la llum d’aquest món a Kapilavastu, Lumbini, actual Nepal, aproximadament vers l’any 566 aC., i que el va deixar el 486 aC. Era fill d'una rica i influent família. Als 29 anys va abandonar tot el seu benestar i començà una vida d'asceta errant. Ens trobem, llavors, en un moment de decadència de l’hinduisme vèdic. S’endinsa en l’estudi i coneixement dels Upanixads i, als 35 anys, faltat de mestres i cansat de recerques sense fruit, aconsegueix el que anhelava. Obté una experiència que el converteix en el Buddha, «l’ il·luminat», en un llarg procés que la tradició ha resumit en set setmanes. Arriba així a la percepció de la radical impermanència i inconstància última de tot. L’ ésser humà pateix perquè es pren massa seriosament ell mateix i les coses. Aquesta deducció no l’ aboca al cinisme i sí, a una compassió i saviesa cada dia en augment. I sota l’ arbre de Gaya sorgeix el buddhisme; ha descobert el misteri de l'alliberament, el nirvana.
Després de la il·luminació, Buda va iniciar la propagació del seu dharma o veritat budista; una religió fonamentalment cognitiva o gnòstica, però alhora extremadament pragmàtica. El Sermó de les Quatre Nobles Veritats constitueix el nucli del budisme.
Va morir als 80 anys havent assolit primer el cessament o neutralització del desig i l'acció, és a dir, el nirvana.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada