IL PRETTE ROSSO

Així, amb aquest sobrenom, era conegut Antonio Vivaldi un dels principals representants de la música a Venècia durant el segle XVIII. De ben segur que el color del seu cabell seria heretat del seu pare, Giovani Battista “Rossi” (pèl roig) també músic, violinista a Sant Marco.

Vivaldi va néixer a Venècia, el 4 de març de 1678, el mateix dia que un terratrèmol sacsejà la ciutat de la llacuna. De petit, era un nen malaltís que patia d’ strettezza di petto (literalment estret de pit), que ara es creu que hauria de ser asma o angina de pit. El 18 de setembre de 1693 Antonio va rebre els ordes sagrats i fou ordenat capellà el 23 de març de 1703. A causa del seu precari estat de salut va rebre una dispensa per exercir de prevere. Fou mestre de violí del Seminario Musicale del Pio Ospedale della Pietà (1703-40), institució per a noies òrfenes. En aquella època no es considerava dolent ni excèntric que un capellà és dediqués a l’ activitat musical. Del seu treball al ospedaletto podia obtenir un sou de setanta ducats l’ any, modesta paga que incrementà l’ any següent amb quaranta ducats més, amb l’ ensenyament de les viole all’ inglese, una família d’ instruments de corda més grans, i més petits, com la viola d’ amore, amb cordes que vibraven per simpatia, situades rera el diapasó.

Va escriure quaranta-cinc òperes, dos oratoris, una quarantena d’ obres religioses, setanta-cinc sonates per a dos i tres instruments, vint-i-tres simfonies i uns quatre-cents setanta concerts, com Les Estacions, que pertanyen al recull Il cimento dell’ armonia, opus 8, i també L’ estro armonico, opus 3, i La stravaganza, opus 4. Totes les seves obres instrumentals tenen una gran força lírica.

El 1740, abandonà Venècia i anà a Viena on morí solitari. No queda cap rastre de la seva tomba. La seva música, però, segueix meravellant el món sencer.