divendres, 30 de maig de 2008


L’any 1982, vaig escriure un recull de poemes que duu per títol: Amb un mirar d’òliba. Avui, però, només us n’oferiré dos, el IV i el Vè, publicats també per Laertes el juny de 1984 als Llibres de Glaucos.

Poema IV

Moltíssimes vegades,

per no dir sempre,

i en el màgic instant de la crisàlide,

quan el vel de la memòria s’obre al passat,

desmenjat, feble:

he caminat, traspuant joia,

de la mà dels sentits,

i ells m’han obert camí

vers la dolça, tèbia, aspra, infinita varietat de sensacions,

fins al profund record.

I un dolç enyorament m’entela el cor

quan admiro els vells objectes de la casa,

d’aquella envellida casa per les pluges de tardor,

i els racons il·luminats pel vermell, blau i groc de les joguines,

i els quadrats de cristall, assolellats i nets.

I sento un fort desig de xuclar l’aire

i absorbir-lo i fer-lo essència d’un ahir,

d’un temps viscut.

I una tendra i sensual delectança m’omple el cor,

contemplant la cambra de la noia

d’ulls de seda, cos de marbre i mans de vidre.

Els murs són estelats i llisos,

i el groc paper del llibre de lectura

amaga plors de nit sense convit.

De lluny estant,

una petita melodia, hora rera hora,

bressola el somni de dos àngels,

mentre, al balcó, alfàbrega i geranis

perfumen el rostre d’una lluna escèptica i metàl·lica.

Poema V

Quan es fa tard,

badant el cap,

la suggestió del mur, escrostonat i vell,

m’encisa com un paisatge silenciós de màgiques empremtes,

ferides, cicatrius,

senyals de fòssil temps.

I, ullprès, em plau buidar els racons obscurs i greus,

deixant espai als ulls,

curulls de llum groguenca.

Tantost em plau clavar-los

en un senzill balcó de baranes virolades,

vestit d’humils geranis

i blans camins geomètrics de fil,

antic cotó de nit,

brodats de cambra.

© Xavier Martín i Arruabarrena


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!