divendres, 27 de juny de 2008

També aquest àcid poema, escrit una llunyana tarda de primavera del 1987, pertany als meus records...

Entre llençols

Entre llençols sento greu,
el nyic nyic irritant d'un parell o de quatre filferros
voleiant cent colors de treball
i un llunyà i desvagat soroll de carrer.

També entre llençols,
l'obsessiu dring i dring d'un telèfon gris
i els més llargs pensaments
esperant ser arxivats,
mentre un lleu parrupeig
omple l'ull immens de la tarda.

Sempre entre llençols
un somiejar espès i febrós a cavall del dolor
i paraules, multitud de paraules,
remors que es barregen
amb consells i el teu cas...

Ah!. Sempre entre llençols,
un seguici de mans i receptes.
Faràs?... i el veí: digues?... dic!,
i l'epíleg final d'una crònica gran.
O millor: fes-ho!... o no?...

I corpuscles de son, bfff... i més son, bfff...
i un submís divagar entre llençols.


© Xavier Martín i Arruabarrena


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!