dilluns, 6 d’octubre de 2008

Ara que és temps de bolets, i aprofitant la meva incursió en els articles de l'Albert Jané , te'n vull oferir un altre. El lingüista utilitza els rovellons com a pretext per escriure'l, encara que la seva intenció és fer-nos veure la diferència entre sinonímia i homonímia. Desitjo que gaudeixis de la seva prosa amb el mateix gust que ho faries davant d'un plat d'uns ben condimentats rovellons.

Bon profit!

Els rovellons

Allò que es diu d'un nom per a cada cosa no es pot pas prendre al peu de la lletra. Cal no associar, indissolublement, com fan alguns, un nom i la cosa (o la idea 0 el concepte) que designa, d'acord amb un coneixement adquirit en un moment determinat, que es tendeix a considerar inalterable. Perquè la realitat és ben diferent: sovint hi ha dos (o més) noms que designen una mateixa cosa i, contràriament, dues (o més) coses designades pel mateix nom. Del primer cas en diem sinonímia i del segon homonímia.

La nomenclatura popular vegetal és plena de casos de sinonímia i d'homonímia. D'exemples, en podríem dir a centenars, però triarem el d'un dels vegetals més coneguts del nostre país, el rovelló. El cas és que hi ha dues espècies de bolets (agaricacis) ben diferenciades, que tenen, usualment, el mateix nom: el gran mercat consumidor, radicat a Barcelona, i la gran massa de boletaires dominicals, no distingeixen, efectivament, el Lactarious sanguifluus (segons sembla, el més gustós) del Lactarious deliciosus (més primerenc i propi de zones humides) i designen totes dues espècies amb el nom comú de rovelló: és un cas d'homonímia. En algunes zones de gran tradició rovellonaire, com ara el Vallès Oriental i a la Selva, en canvi, sí que els distingeixen i del L. deliciosus en diuen pinetell: és un cas de sinonímia, pinetell i rovelló designant una mateixa espècie.

A molts els costa d'admetre que algú anomeni pinetell aquell bolet que tota la vida n'han dit rovelló, perquè, com hem dit, associen indissolublement una paraula i una idea, segons un coneixement adquirit. Però cal reconèixer aquesta realitat: els lligams entre paraula i idea no són tan íntims i absoluts com hem pogut arribar a creure. En el cas del nom vulgar de les plantes i animals, aquests lligams es dilueixen en una selva profusa de sinònims i homònims. Per això existeixen els noms científics, en llatí, que designen cada espècie inequívocament. A part que s'intenta, també, anar fixant una nomenclatura específica en cada llengua, tenint en compte diversos factors: extensió del nom escollit, valor descriptiu, etc.

©Albert Jané (1930) Escriptor i lingüista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!