dijous, 2 d’octubre de 2008


Després de mitjanit, mentre repasso la meva jornada, escolto una amable melodia de Mozart i ordeno vivències i pensaments, prenc un llibre, l'obro per qualsevol pàgina i llegeixo, potser, no per casualitat, aquest curt i expressiu poema:

Mozart

Enduts d'un ritme fàcil i profund

també els nostres compassos voldrien, un a un,

volar i somriure.

També la nostra llei és una gràcia ardent,

ala d'un ordre en moviment,

ràpida, lliure...

Potser la nostra vida sigui un mal instrument,

però és música, viure!

©Màrius Torres (1910 – 1942)
(gener 1941)

1 comentari:

  1. Quin poeta exquisit... la seva estada al sanatori de Puigdolena va ser llarga i la seva producció poètica ben abundosa.
    Té força poemes musicats per diversos compositors. Gràcies per recordar la seva memòria en aquest blog, si no m'erro el més antic que tens i ple de petites meravelles que es renoven constantment.

    ResponElimina

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!