Com hauràs pogut apreciar dies enrera, tots els articles de l'Albert Jané tenen la capacitat de captar la nostra atenció i oferir-nos de forma clara i amena la resolució dels petits problemes que –en ocasions– presenta el llenguatge. Avui te'n vull oferir un altre.

Aprofita'l !

Bufar i fer ampolles

Ampolla i botella s'han de considerar termes sinònims, en el sentit habitual, domèstic, dels mots. Creiem que tant es pot dir una ampolla de vi com una botella de vi, una ampolla de xampany com una botella de xampany. Si més no, aquest és l'ús actual, que el Diccionari acadèmic sanciona. Naturalment, en una frase feta, com la que encapçala aquesta nota, no podríem pas substituir ampolla per botella.

Però d'un temps ençà observem que aquesta substitució –del nom ampolla per botella– es fa gairebé sistemàticament i ens sembla, per tant, inoportuna. No podem pas dir que botella constitueixi un castellanisme, ni tant sols el seu ús amb un significat equivalent a ampolla. Però sí que es un fet degut a la influència del castellà, que s'abandoni del tot aquest darrer terme substituït en tota ocasió per botella. Si és, doncs, que hom vol veure lliure la nostra llengua de supeditacions estranyes, caldria que reconsiderés quin dels dos mots –ampolla o botella– és el que correspon al seu llenguatge heretat i hi subjectés la seva expressió.

El mots emparentats etimològicament amb botella són nombrosíssims: bot, bóta, boteller, botelleria, botall, botiró, botija, etc., encara que ens han pervingut per camins diferents i seguint processos diversos. Sembla que els substantius botifarra i embotit també hi pertanyen, ja que hom els relaciona amb bot, encara que els especialistes vacil·len quant al sufix o terminació de botifarra. Tant és, per al nostre modest propòsit. Botifarra i embotit són mots contínuament mal escrits, amb u en lloc de o, fins i tot en textos ben deixats. Tenir present la seva relació etimològica amb bot serveix per a recordar que botifarra i embotit s'han d'escriure amb o. (Talment com bufetada, mot relacionat amb buf, s'ha d'escriure amb u).

©Albert Jané (1930) Escriptor i lingüista.