dimarts, 21 d’octubre de 2008

En el meu post del proppassat divendres, dia 17, vaig escriure casa dels cants, referint-me a l'Orfeó Català. Ara, però, vull puntualitzar la paternitat d'aquest títol, expressió profètica i feliç del nostre poeta Joan Maragall.

Llegim al diari LA VEU DE CATALUNYA:

La casa dels cants

Això que els cants tinguin casa és una cosa que, segons com, fa tristesa i, segons com, fa alegria. Perquè de primer sembla que, el cant, el que vol és aire i anar vibrant a l'infinit dels vents; i que els homes sols puguin cantar; el que se' n diu cantar; corrent pels camps i a la llum del sol, que és el que els dóna la gran alegria, o bé misteriosament per la nit estrellada, que fa cantadora la tristesa dels amors recòndits.

Però també és bell fer ressonar una volta amb uns bons cants, que sembla que les parets en tremolin estremint-se de delícia. És el mateix que quan omplim de flors la casa en les grans festes nostres, que sembla que tota la flaire del món se'ns n'hi entri i se'ns hi faci nostra, penetrant-nos desaforadament per fer-nos sentir tota la força de la festa pròpia.

Ompliu la casa de llum a la nit, poseu foc en la llar i flors en tots els gerros, i la taula ben abastada de pa i vi i dels més dolços fruits de la terra, i feu-hi uns bons cants sonant instruments que moguin els cossos en la gràcia de la dansa, i us semblarà que totes aquestes coses filles de la llibertat dels camps se us fan pròpies, i que la casa és un món. I encara més: n'hi haurà, els més purs de cor; que, que parlant de la casa en festa, diran: «Allò era un cel!» Com volent dir: «Allò era l'essència del món.»

Doncs, ja veieu com no és una cosa indiferent que l'Orfeó Català tingui una casa. Perquè allí cada dia és festa: cada dia se n'hi entra l'alegria del món per a fer-se-us pròpia (tots en som, de l'Orfeó, d'un mode o altre); i aquest seguit de festes que ressonin sempre entre unes mateixes parets aniran ennoblint-les, les xoparan de cants, les faran harmonioses; i jo crec que vindrà un dia en què els cants que volen pels aires se n'hi aniran tots sols cap allà dintre com ocells al reclam. I llavors, quina riquesa serà la nostra!

Tenir un reclam que faci acudir els cants de tot el món, i que ens els faci tots nostres! No vull dir esclavitzar-los, no. Només fer-los passar per allí. Fer passar per allí el corrent etern del cantar, sabeu? Que tot el món dels cants sigui nostre i nosaltres de tot el món dels cants. Vull dir estar tots en llibertat en la gran harmonia, m'enteneu? Això és el que vull dir.

Serà una casa gloriosa, aquella. Una casa en la qual hauran glatit tants cors escoltant la veu de l'oracle meravellós, la veu del cant. De pares a fills ens hi transmetrem la gran saviesa d'escoltar amb els cors palpitants: serà una casa sagrada, amb el temps.

I encara que amb el temps s'enruni, mentre resti una pedra sobre pedra, el qui s'aturi a escoltar-les hi sentirà una harmonia de sons i de cors alhora.

El sol tornarà a entrar pel sostre esfondrat, les herbes i les flors cobriran per fi les runes, i encara, en aquell aire que corri lliure pel que fou clos de les parets que ja no clouran res, l'esperit dels cants es complaurà a surar-hi invisible; i el caminant que passi per aquell camp, desprevingut de tota història, s'hi aturarà en un instant de delitós encantament i no sabrà què li passa...


© Joan Maragall (1860-1911). Poeta, traductor i assagista.
(LA VEU DE CATALUNYA – 9 de febrer 1908 – pàg. 3)

1 comentari:

  1. Yo tambien te he agregado a mi lista de "rincón Selecto" amic. -gracias por lo del peri{odico- sabes, me he dado cuanta que el MAM (lungua de los naturales de mi tierra Xoconoshco) comparte con el Calatalá esta question fonética de que no sotros los castellanoparlastes sentimos decir palabras inconclusas,
    por ejemplo: en MAM Papá es "tat" abuela "nanit" el color café es "mexh" (suena mesh) Vos sabés cuanto me he interesado tambien por la lengua de los Almogávares...Fue un verdadero placer saber de vos. Ya pronto pondremos más en el Iderio...Gracies amic meu...Vale.

    ResponElimina

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!