L’ ONZE DE SETEMBRE

“Catalunya no renuncia a les llibertats que li robaren. El decret de Nova Planta no pot considerar-se com a font de dret, sinó com a origen de violència.”

Paraules de Pere Coromines a l’ Assemblea de la Unió Catalanista a Tarragona, segons una ressenya publicada a Renaixement, núm. 102, del 24 d’ octubre de 1912.

“Poble decideix-te! ... O per la Independència de Catalunya, que vol dir una República nova, amb totes les llibertats democràtiques, oberta a tots els vents de la renovació, humana i digna, forta, rica i respectada, o amb l’ Estat espanyol encara, el de l’ història tirànica i sanguinària, incivil, innoble, impotent, prostitut, monàrquic, oligarca, militarista, miserable i famolenc. Ja és hora de decidir-te per la vida lliure dels pobles civilitzats o per viure l’ agonia inacabable i vergonyosa d’ aquesta Àfrica europea.”

Text de la publicació Fulla Clandestina, editada el 5 de febrer de 1918, segurament per la Unió Catalanista (Crexell 1987, 54).

© Textos extrets d’ El gran llibre per la Independència. Francesc Ferrer i Gironès. Columna Edicions, Barcelona 2005.

AGOST

Les vacances s’ esgoten, però no la meva vida reposada... I ara abans de canviar el full del calendari vull oferir-te una bella miniatura que resum aquest mes.

Som dins un paller. Des del finestral obert podem contemplar la casa pairal amb la seva portalada i el seu cobert. Com una bella aparició irromp en el paisatge la Verge, signe astrològic del mes. En primer terme veiem dos homes batent i colpejant al mateix ritme. Vesteixen de manera informal amb roba de colors estridents. L’ un, duu unes calces d’ un verd brillant com l’ enciam i una gorra d’ un vermell cridaner. A la cintura, el ganivet de costum i una bossa roja. L’ altre, més polit, es cobreix amb un gipó blau i es cobreix el cap amb un barret de palla.

L’ escena, des dels seus rostres colrats, traspua rudesa, esforç i treball.

© La il·lustració d’aquest comentari procedeix del llibre Bekränzter Jahreslauf, Insel Verlag. Frankfurt am Main, 1979.

BONES VACANCES !

Ara, al punt de tancar maletes, et vull desitjar unes bones vacances amb aquest bell poema d’ en Miquel Martí i Pol.

VACANCES

¿Et trobaria si tornés als llocs

on havíem viscut hores felices?

M’ hi trobaries tu, si m’ hi buscaves?

Ben poca cosa sabem l’ un de l’ altre

i hem après d’ ignorar-nos més que res

per un obscur afany de sobreviure.

Sovint, de nit, em desvetlla l’ enyor

i faig recompte, ingenu i greu, de tantes

afinitats perdudes, dels propòsits

desats en un calaix per no fer nosa.

On passes les vacances sense mi?

No se’ t glaça la sang amb tant silenci?

Quan tornis, si mai tornes, reprendrem

el diàleg de sords que ens ha portat

fins a aquest atzucac que compartim

amb una freda i tendra displicència.

© Miquel Martí i Pol

Quietud perduda. Poesia inèdita i dispersa (1984-2003)

AQUEST FUTUR

Si ets un lector habitual d’ aquest bloc, potser hauràs constatat l’ absència de comentaris... Un bloc mut (hauràs pensat) què hi fa aquí?... A voltes convé fer pauses, deixar espais en blanc. Altres vegades el silenci és justificat, com ara! En cap moment he pensat en desertar. La vida, però, imposa el seu ritme i no és qüestió de forçar la màquina. Ens cal viure i gaudir alhora. I fer-ho de manera conscient i voluntària, no de forma obligada i rutinària. Aquesta és la meva filosofia existencial.

Ara, després de catorze dies, tens un nou post o comentari.

La situació política d’ aquest nostre petit i gran país m’ amoïna. Catalunya necessita respirar aires nous; treure el cap per la finestra i cridar noves fites, sortir del pou dels afers tèrbols i corruptes i rentar-se la cara sense por. Recuperar la dignitat com a poble i deixar de pidolar sota les taules. La metàfora és prou clara! Tu ja m’entens!

Aquest desig fou expressat amb verb concís i clar pel poeta de Roda de Ter...

Llegeix. Hi veuràs l’ esforç que se’ ns demana...

El títol del poema ja el coneixes; és el mateix del meu comentari.

Fins que amb paraules remeiem l’ eixut

i a bufetades dispersem la boira,

ara que els mites han perdut el tremp

i a tot arreu hi creixen males herbes.

Se’ ns esfulla a les mans aquest futur.

¿De qui deu ser la veu que s’ endevina

quan en la fosca esclaten els colors

i els grans ocells resten en l’ aire, immòbils?

Ara tot són presagis. Lentament

sortim del bosc. No espereu meravelles

fins que amb paraules remeiem l’ eixut

i a bufetades dispersem la boira.

© Miquel Martí i Pol
Quadern de vacances (1976)

TARRAGONA ( i 3)

Amb aquest comentari tanco, avui, una primera aproximació al patrimoni cultural d’ aquesta antiga ciutat.

Fora del recinte emmurallat, al vessant del turó que baixa cap al mar, pots trobar l’ Amfiteatre romà (s. I) de planta el·líptica i amb unes dimensions màximes de 130 per 102 m, amb l’ arena i la graderia. Al centre de l’arena hi ha les restes de l’ església romànica de Sant Fructuós o de Santa Maria del Miracle, construïda sobre una basílica visigòtica del s. VI bastida en honor d’ aquest sant martiritzat a l’ arena de l’ amfiteatre. Aquest conjunt arquitectònic fou declarat monument històrico-artístic el 1924.

A la Rambla Nova, urbanitzada a finals del segle passat, a més d’ un sector de jardins i el passeig central, pots contemplar els millors edificis vuitcentistes de la ciutat, com la Casa Sala (1882-1884), edifici de pedra tallada. També hi ha edificis noucentistes, com el Col·legi de les Teresines (1922), de rajola vista. Altres edificis modernistes són les cases Salas, Bofarull i Escorsa, anomenada també Casa de la Punxa. Destaquen també els edificis racionalistes, com l’ Hotel Làuria, la Casa Castellví, el Banc d’ Espanya i el Cinema Modern. Pots veure també el Monument als Herois de 1811 (batejat popularment com “els despullats”). I no oblidis, al costat del balcó del Mediterrani, el Monument a Roger de Llúria (1888).

De la Rambla Vella, destaca l’ església de Sant Agustí, dita també dels Reis Mags, edificada pels jesuïtes cap al 1580, d’ influència del barroc italianitzant; l’ església de Sant Francesc, erigida el 1758 i reformada el 1888, de línies neoclàssiques, i l’ Hospital de Santa Tecla, amb un portal i un claustre d’ estil barroc.

A la zona portuària pots veure la Casa Bofill i Gasset, de façana academicista; la Seu d’ Obres Públiques, en un edifici modernista, i la Tabacalera (1923-1926), d’ estil neoclàssic amb columnes i frontons i una gran simetria. La construcció d’ aquest edifici va permetre descobrir la necròpolis paleocristiana (s. III-V), amb més de 2000 tombes, de la qual pots visitar les excavacions i un important museu.

El barri pescador del Serrallo, creat a mitjans s. XIX i reformat el XXI, té forma de paral·lelogram, amb carrerons estrets, drassanes, la llotja de contractació del peix i el moll dels pescadors. Hi trobaràs l’ església de Sant Pere (S. XIX) d’ estil neogòtic.

Fora del nucli urbà podràs visitar també un conjunt important d’ elements monumentals. Avui, però no els esmentaré.

Bona estada i bona visita!

TARRAGONA (2)

En el comentari d’ ahir et vaig parlar del primer recinte de la ciutat antiga de Tàrraco. Avui et donaré les pistes per visitar els altres dos recintes.

El segon recinte de les antigues muralles té com a eix el carrer Major, on hi ha l’ antiga Casa de la Ciutat, un edifici noble amb escultures medievals i remodelacions dels ss. XVII i XVIII, amb un bon pati i una escalinata interior. Prop seu, al carrer de la Merceria, hi ha uns notables porxos gòtics, únics a la ciutat. També cal remarcar la Casa del General o de l’ Antiga Generalitat, residència del Veguer reial, la Casa de l´Abat de Poblet i la Casa-Museu Castellarnau, un magnífic palau senyorial remodelat el s. XVIII sobre un edifici amb bases medievals, amb una bella decoració i ric mobiliari dels ss. XVII-XIX. Ofereix un interès especial la Plaça del Pallol, amb la seva barreja d’ èpoques i d’ estils.

El tercer recinte té com a nucli central la Plaça de la Font , que correspon a les arenes o sector central del Circ romà, una edificació de 347 m. per 110, amb capacitat per a 23.000 espectadors, emmarcada pel conjunt arquitectònic del s. XIX, construït en bona part sobre els basaments de les galeries del circ. Al fons de la plaça hi ha el palau neoclàssic construït el s. XIX sobre el solar de l’ antic convent de Sant Domènec, seu de l’ Ajuntament. Prop del circ es troba el Pretori, torre romana del s. I dC, convertit els ss. XIV-XV en hospedatge dels reis de la Corona de Catalunya-Aragó, actual seu del Museu d’ Història de la Ciutat. Prop del carrer de Cervantes hi ha el Fòrum romà (s. I) un espai delimitat per una columnata d’ ordre corinti, de planta rectangular.

El proper comentari estarà dedicat a la ciutat fora del recinte emmurallat i la urbanitzada durant el s. XIX.

Desitjo que gaudeixis de la teva visita!

TARRAGONA (1)

Sempre tendim a parlar de les ciutats que han estat objecte d’ un viatge. Però, a voltes, oblidem aquelles que ens acullen i són el marc de la nostra vida quotidiana. És per això que prenen distància, comentaré les virtuts i belleses d’ aquesta bonica ciutat costanera de Catalunya.

Tarragona gaudeix de prestigi arreu del món per la seva antiguitat i el gran valor monumental. Sobresurt el nucli antic mantingut en la configuració inicial que els romans van donar a Tàrraco. Si comences el teu recorregut per la part alta o ciutat antiga, observaràs que està situada dalt d’ un turó i envoltada de muralles. Aquestes defenses que daten de finals del segle III aC, estan reforçades per les torres de Minerva i de l’ Arquebisbe. I s’ hi obren en elles sis portes anomenades ciclòpies, i altres portals més grans, remodelats, com el del Roser i el de Sant Antoni. Aquestes muralles van ser declarades monument històrico-artístic l’ any 1984.

L’ any 27 aC Tàrraco va rebre la seva configuració definitiva en tres recintes o terrasses que ajuden a disminuir la inclinació del tossal on s’ assenta la ciutat antiga.

Aquest comentari, però, es limita avui a parlar del primer recinte.

En la primera terrassa, al passeig Arqueològic, hi ha una reproducció de l’ estàtua d’ August de la Prima Porta de Roma, regalada el 1934 per l’ Estat italià, i una de la Lloba capitolina, obsequi del municipi de Roma. En aquest primer recinte destaca, sobretot, la Catedral de Santa Maria (1170 – 1331), edifici de transició del romànic al gòtic amb claustre de planta quadrada i estructura romànica i gòtica. Molt a prop de la catedral, veuràs el Palau de l’ Arquebisbe (1814) i el Seminari Pontifici (1833). Altres edificis interessants són la Casa dels Concilis (s. XVI), la Casa Elies i la Casa del Degà, amb làpides romanes i hebraiques, i l’antic Hospital de Santa Tecla.

Demà et parlaré dels altres dos recintes. Bona visita!

JULIOL

L’ any agrícola es troba en la seva plenitud: comença la collita. El pagès, amb una curta camisola de lli i barret d’ ala ampla, sega el blat amb la falç; ho fa sense pausa, suat, amb ànim d’ enllestir la feina i lligar les garbes.

Contempla la miniatura. El paisatge s’ obre càlid i sec sota un sol de justícia. El camp de blat daurat es veu esquitxat de roselles i el verd de l’ herbei s’ ha enfosquit fins al verd oliva. A la dreta, fent contrapunt, pots veure roba color vermell cirera i groc palla. La dona, vestida de blau i amb una toca blanca, lliga ufanosa la primera garba. I en la pulcra netedat d’ aquesta estampa holandesa s’aixequen les tiges, rectes i plenes, com si fossin espelmes en un camp de contorns endreçats.

Darrera els blats pots veure la muntanya, els prats, un caçador, el gos, un altre pagès i un caminant. I més lluny, molt més lluny, les torres de la ciutat flamenca. Pel damunt, la negror d’ una tamborinada que il·lumina les coses amb l’ austeritat d’ una mitja claror. L’ horitzó pren una coloració sulfurosa, el límit dels núvols lluen per les restes de la llum del sol, mentre el llamp surt del cabdell negre i blavós.

Dins un globus vermell, presidint l’ escena, el signe astrològic del Lleó –que regeix el Sol– del 23 de juliol al 22 d’ agost.

© La il·lustració d’aquest comentari procedeix del llibre Bekränzter Jahreslauf, Insel Verlag. Frankfurt am Main, 1979.

BLOOMSDAY

BLOOMSDAY

WORK IN PROGRESS

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Avui 16 de juny de 2009 commemoro el meu particular Bloomsday. Serà un dia a Tarragona, vora la Mediterrània, molt lluny del Dublín de James Joyce.

I ara, en quatre ratlles, et vull resumir un gavadal d’accions i sensacions...

07 : 45h. Abandono el llit. Neteja de boca. Minuts de reflexió personal.

07 : 50h. Abocat al mirall començo la sessió d’ afaitat.

08 : 00h. Sota la dutxa, l’ aigua i el sabó netegen tots els porus del meu cos.

08 : 10h. Vesteixo texans blaus i una camisa de cotó. Calço sandàlies.

08 : 15h. Desdejuni: torrades amb melmelada de figa. Got de soja. Em connecto al món amb “Els matins” (TV3)... Prenc notes per la jornada d’ avui.

09 : 15h. Lectura relaxada de James Joyce. “Retrat de l’artista adolescent”.

Avui és Bloomsday.

09 : 49h. Entro al Facebook (salutació). Endreço mails...

10 : 00h. Endreço notes i papers del despatx. Reviso premsa i revistes...

11 : 00h. Gaudeixo de la música de J. S. Bach (avui: BWV 1080 Die Kunst der Fuge).

Amb aquest microclima musical enllesteixo un poema...

11 : 45h. Estenc una rentadora. Fa calor. Abaixo persianes i condiciono la casa.

12 : 05h. Preparo text al Word. (Work in progress sobre Bloomsday)

12 : 16h. Edito bloc el Quadern del retorn i comparteixo l’ enllaç al Facebook.

12 : 30h. Activo “safareigbook”...

12 : 39h. És hora de sortir a passejar cercant l’ombra... Recullo el diari AVUI.

13 : 30h. Escalfar el dinar. Avui estofat de corder.

13 : 40h. És l’hora de dinar. SI SOU SERVITS?

14 : 00h. Telefono a Magda.

14 : 20h. Notes al “safareigbook”.

14 : 30h. TN migdia...

15 : 30h. Descans.

17 : 00h. Lectura de James Joyce.

18 : 00h. Passeig (enllesteixo la lectura de premsa).

18 : 59h. Torno a entrar al meu “scriptorium” (Notes al “safareigbook”).

19 : 42h. Segueixo la lectura de James Joyce. (I notes al “safareigbook”)

20 : 12h. Surto del meu “scriptorium”. Tanco el meu PC. Paro taula.

20 : 15h. És l’ hora de comentar la jornada amb Magda.

21 : 00h. És l’ hora de sopar: sopa de fideus i truita francesa amb pebrots del Padrón.

(Dels 6, només 3 picaven) SI SOU SERVITS? Telenotícies vespre (TV3)

21 : 40h. “Alguna pregunta més?” (TV3). Riure també és necessari...

22 : 10h. “El paisatge favorit de Catalunya”. (TV3) Contemplem la bellesa natural del nostre país.

23 : 10h. Comentaris i preparar jornada propera...

23 : 35h. “Singulars” (Canal 33). La programació d’ avui ha estat una sorpresa; una monja atípica, la benedictina Teresa Forcades. (Un programa per reveure).

00 : 45h. És l’ hora del descans. Fins demà!

Ja ho veus aquest és l’ horari del meu particular Bloomsday. I si jo fos James Joyce, que no ho sóc) amb aquest esquema escriuria la meva pròpia novel·la. De fet, qualsevol narració està teixida amb fets tan quotidians i senzills com aquests. Ara només falta afegir un 1% de inspiració i un 99% de treball. Això és la literatura!

(Text escrit el 17 de juny, o sigui l’ endemà del Bloomsday)

BLOOMSDAY

BLOOMSDAY

W0rk in progress

SILENCI

«Val més estar callat i semblar ximple que parlar i aclarir el dubte.»

© Groucho Marx, actor i humorista nord-americà (1895-1977)

{font de la cita: Minimàlia}

JUNY

Juny ! Encara no s’ha esvaït l’ agradable frescor de la primavera i les calorades de l’ estiu són lluny. Aquest comentari, però, caldrà interpretar-lo d’ una forma genèrica. No tothom ho sentirà de la mateixa forma...

En aquest mes el firmament llueix un blau intens i tots els colors semblen més vius. Contempla el verd dels prats, encara més intens, en contrast amb el vestit vermell poma de la dona que lliga la garba. Verd, vermell, groc i blanc, fereixen l’ ull com una taca de llum. Imagines una flama enmig del camp... A la dreta, l’ home dalla i dalla... El seu rostre, colrat pel sol, expressa l’ esforç d’ una dura jornada. Darrera el tancat, uns arbres conviden a la migdiada... No, no és l’ hora, pensa el pagès. Ara cal treballar, com també ho fa el moliner que pots veure, petit en la distància, recolzat en l’ escala del seu molí de vent. Les aspes dels molins són ara transparents com les ales de les libèl·lules.

Al fons de la miniatura emergeix la ciutat, potser, ara, més deserta i tranquil·la... El campanar de l’ església guaita les torres i les llunyanes agulles retallades per la xafogor d’ un migdia pesant. La llum regna arreu.

Dins un globus verdós, presideix l’ escena, el signe astrològic de Cranc –que regeix la Lluna– del 21 de juny al 22 de juliol.

© La il·lustració d’aquest comentari procedeix del llibre Bekränzter Jahreslauf, Insel Verlag. Frankfurt am Main, 1979.

I AVUI –ENCARA– BARÇA I SEMPRE BARÇA !

Sí. Encara ens cal parlar del Barça ! I no només per la seva triple victòria: Copa, Lliga i Champions (com cantem a la cançó, possible hit de l’estiu). Cal parlar del Barça per com juga, pel seu joc intel·ligent i modèlic, per practicar aquell esperit esportiu que no és moneda corrent en els estadis... Amb alegria, cal parlar del Barça una i altra vegada. Que sí ! No posis aquesta cara de circumstància ! El nostre Barça és “més que un club”. És també la Casa comuna de molts nouvinguts, ara ja emocional i raonadament conciutadans nostres, nous catalans i catalanes, mal pesi a certs elements que els voldrien a milers de quilòmetres lluny de la nostra terra. El Barça, aquesta temporada ha estat (també en els seus més de cents anys d’ història) i promet ser, un exemple de treball ben fet, de constància i d’ esforç en equip. Aquests ingredients han proporcionat títols, prestigi i crèdit pel futur... Tant de bo el seu exemple arreli en la nostra societat i ens ajudi a superar les dificultats presents !

Enhorabona a tot el Club ! Felicitem-nos “culers” ! VISCA SEMPRE EL BARÇA!

© Foto Àlbum Champions 09 (Facebook)

Agraïments a Indiketa Núria Casademont.

MAIG

Avui, primer aniversari d’aquest QUADERN DEL RETORN, celebro i honoro el mes de maig amb aquesta miniatura.

Paga la pena de contemplar aquest ubèrrim paisatge; el bosc s’enfila pel pendent, suau i verd. I en la llunyania, retallat en un cel blau de somni, un castell: agulles i merlets. Si mires el llac, tal volta els veus repetits sobre l’aigua.

Un cavall de crinera blanca i serrell noble centra l’ escena. El palafrè llueix guarniments daurats. Inflant el pit contra el vent duu el pas, ferm i segur.

Crec, però, que l’ esplendor de maig empal·lideix enfront la feliç estampa dels nuvis. Damunt el dors, cavalca un jove, feliç i romàntic, amb falcó sobre el guant de la mà esquerra. Es veu bell i formós, des del cap, cofat amb barret de vellut, fins les polaines amb esperons. Sobre el gipó llueix una cadena d’ or.

A la gropa, darrera seu, la núvia, motiu de tants instants joiosos. Els ulls, entrellucats pudorosament, sense deixar entreveure el ribet de les pestanyes. Les galtes lluint acolorides per la gaubança. De la còfia flamenca volen les randes en l’ aire de maig. Cobreix l’ esvelta figura, fins els peus, un vestit roig de festa, ornat i amb mànigues, coll i cosset.

Al rerefons, arbres frondosos s’ entrellacen a manera de ventall, un arbust carregat de flors aixeca les seves branques i el freixe treu el cap rialler...

Presidint tota l’ escena, dins un globus blavís, el signe astrològic dels Bessons –que regeix Mercuri– del 21 de maig al 20 de juny.

© La il·lustració d’aquest comentari procedeix del llibre Bekränzter Jahreslauf, Insel Verlag. Frankfurt am Main, 1979.

UNA REFLEXIÓ INTEL·LIGENT

«Gosa saber! Tingues coratge de fer servir el teu propi enteniment! ».
© Immanuel Kant, filòsof alemany (1724-1804)

{font de la cita: Minimàlia}