dimecres, 21 de maig de 2008

CANT PRIMER

Diré com aquell somni

teixit amb llàgrimes

entre forçats silencis,

pelegrí de molts llits núbils,

és ara constant angoixa geomètrica,

des d’un buit distant, infinit,

fins al moll d’una esfera sense ossos

i amb pors de calendari.

I com els himnes de llum

que l’envoltaven,

semblen ombres agòniques,

ull agres, grocs, en davallada.

Tanmateix no vull que mori

sota el rocam eixorc,

vora la mar callada,

ans més aviat m’estimo

que lliure i innocent

giravolti anàrquic,

per espais sens límits i fronteres;

no fos cas que, en un desmaiat matí,

servís d’àpat als vells caragols marins,

car ja sonen presagis

que volen eixordar-nos

amb udols de llop i brams d’ase.

I avui que comparteixo aquest teu viatge

per un temps implacable,

sense encara no fer res per aturar-me

sestejant vora dels marges,

no vull llençar als abismes

parèntesis de lluna

i cloure així la llarga nit,

insomne i fosca,

car tots els enemics resten en vetlla

i un horitzó de mort, esquerp, vigila!

Escric i tinc necessitat d’entossudir-me

lluny de les tèbies avantguardes,

servant els ulls, nets,

com candeles que flairen fruits de foc,

cremant fetors de desencís

i greus temences.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Etiquetes

Lluiteu contra el correu brossa!

Aniversari del meu bloc

Get your own free Blogoversary button!